Publicat el 31/1/2012 •
El podcast britànic de música independent Just Like Honey s’ha encarregat de realitzar un recopilatori benèfic per recaptar fons per la lluita contra el càncer de mama (en concret, espera recaptar £2012 per la marató de Londres): 11 versions interpretades per 11 grups de la cançó de The Jesus & Mary Chain que dóna títol al... (cont.)
Publicat el 6/1/2012 •
En un moment en què la indústria discogràfica agonitza, sembla que els grans fenòmens musicals de masses projectats per les grans multinacionals també travessen pel seu moment més baix. Fins i tot campanyes virals com presentades en amb embolcall indie queden en entredit. Perillen, i tot, les expectatives del hype de Lana del Rey a pocs... (cont.)
Publicat el 5/1/2012 •
El meu idil·li amb Trailer Trash Tracys va començar a principis de 2009, quan No Pain In Pop va estrenar les seves maquetes. Brutes, saturades, sorolloses, captivadores, fascinants. Amb només dos temes, Strangling Good Guys i Candy Girl, el grup de Londres publicava un dels meus debuts favorits dels últims anys. Trailer Trash Tracys destil·laven... (cont.)
Publicat el 1/12/2011 •
Guitarres de distorsions brutes i sorolloses, textures de sintetitzadors que marquen el contrapunt, i l’immediatesa de l’esperit pop. Nu gaze diuen que s’anomena aquesta nova onada de grups joves que han reviscut l’esperit del shoegaze de finals dels 80 i una mica també el noise pop dels 90. Tot canvi generacional implica una revisió d’èpoques... (cont.)
Publicat el 29/11/2011 •
Minimal 21 va ser un dels darrers grups barcelonins que vaig descobrir gràcies a Myspace fa poc més de 2 anys, juntament amb Chinese Christmas Cards i Fred i Son. A principis de 2009 encara es deien simplement Minimal i acabaven de publicar la seva primera maqueta i una versió del tema El sirviente de... (cont.)
Publicat el 29/9/2011 •
La popularització de l’electrònica casolana, allò que en anglès s’anomena homestudio, ha estat un arma de doble tall per la gran majoria de grups amb aspiració pop que l’han vingut practicant en els darrers anys. Sense anar més lluny, Toro Y Moi, capdavanters amb el seu debut del corrent anomenat chillwave, van defugir de la... (cont.)
Publicat el 28/9/2011 •
El debut en vinil del grup d’Atlanta Mood Rings te l’estranya particularitat de poder ser descrit amb un reguitzell d’etiquetes tan en àuge en aquest 2011 i, al mateix temps, aporta una alenada d’aire fresc que et fa recuperar el plaer del pop, si en algun moment has badat o has experimentat aquella saturació musical... (cont.)
Publicat el 17/8/2011 •
El segell sevillà Little Treasure s’ha proposat corroborar aquella dita que assegura que «al pot petit hi ha la bona confitura» inaugurant el seu catàleg de singles en CD-R de 3″ amb l’EP Change de Tiny Fireflies. En menys de dues setmanes s’han exhaurit les 125 còpies d’aquesta edició limitada i artesanal. La clau? Un... (cont.)
Publicat el 2/8/2011 •
Hi ha ciutats famoses per haver estat bressol d’una escena musical tan determinada que, amb el pas del temps, esdevé un clixé que constantment s’ha de justificar o contextualitzar. El Merseybeat de Liverpool, l’escena de Canterbury, Madchester… o el grunge de Seattle. Ja fa uns anys que Death Cab for Cutie se’n van carregar de... (cont.)
Publicat el 1/8/2011 •
Que la indústria discogràfica tal i com l’enteniem està agonitzant no és cap novetat. En aquesta segona dècada del s.XXI la fòrmula de publicar discos que es distribueixen a botigues es manté amb prou feines només amb els discòfils o coleccionistes residuals que quedem. Les vendes dels CDs dels grups de més èxit ja no... (cont.)
Publicat el 26/7/2011 •
El temps de descans que va decidir prendre’s l’any passat Au Revoir Simone ha permès que les seves components encetin projectes paral·lels molt interessants. A la vegada que Annie Hart publica el seu primer àlbum amb el seu nou grup, Pursesnatchers, Erika Spring debuta en solitari compartint 7″ amb els també novaiorquesos Violens. 6 More Weeks, a... (cont.)
Publicat el 22/7/2011 •
Dintre de la literatura barroca hispànica va haver dues grans tendències estilístiques, antagòniques d’esperit però d’igual vàlua meritòria: la lírica ampulosa, excessiva i recargolada culterana, i la breu, punyent i precisa lírica conceptista. Aquest darrer enfocament és just el que trobem al debut dels anglesos Evans the Death: amb poc més de 120 segons per... (cont.)
