Publicat el 21/12/2012 •
Berlinist tenen la seva residència a la ciutat de Barcelona, però transmeten més europeisme que qualsevol tractat de la Unió Europea. Aquest ensemble de fins a 7 músics, fundat pel Marco Alba (piano, teclats, guitarra i veu), el Luigi Gervasi (harmonium, teclats i cors) i la Gemma Gamarra (veu, guitarra, acordió, autoharp i marxophone), al qual s’hi... (cont.)
Publicat el 20/12/2012 •
Quan a principis d’any vaig prendre la decisió d’aparcar el blog i centrar-me en la publicació de playlists, en el fons desitjava trobar alguna nova proposta musical que m’empentés a reprendre l’escriptura. Evidentment, m’he topat amb més d’una que m’ha remogut per dins, però que no ha passat d’acabar en llistes d’Spotify o favorites a... (cont.)
Publicat el 8/2/2012 •
Paral·lelament a la institucionalització del “nou pop (i folk) català”, aquell que ha esdevingut una llista de noms que els columnistes dels grans mitjans reciten de tirereta i que ocupa la minsa quota de pantalla que la televisió nacional dedica a la música nostrada, Catalunya està visquent el sorgiment espontani d’una nova escena underground d’electrònica... (cont.)
Publicat el 31/1/2012 •
El podcast britànic de música independent Just Like Honey s’ha encarregat de realitzar un recopilatori benèfic per recaptar fons per la lluita contra el càncer de mama (en concret, espera recaptar £2012 per la marató de Londres): 11 versions interpretades per 11 grups de la cançó de The Jesus & Mary Chain que dóna títol al... (cont.)
Publicat el 6/1/2012 •
En un moment en què la indústria discogràfica agonitza, sembla que els grans fenòmens musicals de masses projectats per les grans multinacionals també travessen pel seu moment més baix. Fins i tot campanyes virals com presentades en amb embolcall indie queden en entredit. Perillen, i tot, les expectatives del hype de Lana del Rey a pocs... (cont.)
Publicat el 5/1/2012 •
El meu idil·li amb Trailer Trash Tracys va començar a principis de 2009, quan No Pain In Pop va estrenar les seves maquetes. Brutes, saturades, sorolloses, captivadores, fascinants. Amb només dos temes, Strangling Good Guys i Candy Girl, el grup de Londres publicava un dels meus debuts favorits dels últims anys. Trailer Trash Tracys destil·laven... (cont.)
Publicat el 1/12/2011 •
Guitarres de distorsions brutes i sorolloses, textures de sintetitzadors que marquen el contrapunt, i l’immediatesa de l’esperit pop. Nu gaze diuen que s’anomena aquesta nova onada de grups joves que han reviscut l’esperit del shoegaze de finals dels 80 i una mica també el noise pop dels 90. Tot canvi generacional implica una revisió d’èpoques... (cont.)
Publicat el 29/11/2011 •
Minimal 21 va ser un dels darrers grups barcelonins que vaig descobrir gràcies a Myspace fa poc més de 2 anys, juntament amb Chinese Christmas Cards i Fred i Son. A principis de 2009 encara es deien simplement Minimal i acabaven de publicar la seva primera maqueta i una versió del tema El sirviente de... (cont.)
Publicat el 29/9/2011 •
La popularització de l’electrònica casolana, allò que en anglès s’anomena homestudio, ha estat un arma de doble tall per la gran majoria de grups amb aspiració pop que l’han vingut practicant en els darrers anys. Sense anar més lluny, Toro Y Moi, capdavanters amb el seu debut del corrent anomenat chillwave, van defugir de la... (cont.)
Publicat el 28/9/2011 •
El debut en vinil del grup d’Atlanta Mood Rings te l’estranya particularitat de poder ser descrit amb un reguitzell d’etiquetes tan en àuge en aquest 2011 i, al mateix temps, aporta una alenada d’aire fresc que et fa recuperar el plaer del pop, si en algun moment has badat o has experimentat aquella saturació musical... (cont.)
Publicat el 17/8/2011 •
El segell sevillà Little Treasure s’ha proposat corroborar aquella dita que assegura que «al pot petit hi ha la bona confitura» inaugurant el seu catàleg de singles en CD-R de 3″ amb l’EP Change de Tiny Fireflies. En menys de dues setmanes s’han exhaurit les 125 còpies d’aquesta edició limitada i artesanal. La clau? Un... (cont.)
Publicat el 2/8/2011 •
Hi ha ciutats famoses per haver estat bressol d’una escena musical tan determinada que, amb el pas del temps, esdevé un clixé que constantment s’ha de justificar o contextualitzar. El Merseybeat de Liverpool, l’escena de Canterbury, Madchester… o el grunge de Seattle. Ja fa uns anys que Death Cab for Cutie se’n van carregar de... (cont.)
