Primer gran disc de l’indie pop de tota la vida de 2010 i gran alegria per aquest mes de febrer. La formació sueca The Electric Pop Group acaben de treure al mercat Seconds, el seu segon llarga durada, amb la discogràfica californiana Matinée Recordings. La seva portada podria interpretar-se com una bonica metàfora més enllà de l’evident relació amb el títol del disc: la relativitat que pot adquirir del temps quan entra entra en joc el factor musical. I és que Seconds sembla un disc publicat a finals dels 80 o principis dels 90, hereu de l’esperit C-86 i company de viatge dels grups de Sarah Records, tot passat pel filtre escandinau.
Melodies fresques amb guitarres netes, i veus clares, delicades i amb un punt d’inseguretat per a lletres lleugeres, indie pop de manual que amb tres segons en tens prou per a adorar-lo, si t’agrada el gènere (o odiar-lo, si no el suportes, que no és el meu cas). The Way I Used To Do (Spotify) sembla un homenatge a The Field Mice o, si més no, sembla una composició del Bob Wratten. The Electric Pop Group també brillen recollint el testimoni sonor dels Another Sunny Day amb temes com Not By Another (Spotify), I Know I Will (Spotify) o Into Thin Air (Spotify).
Si l’any passat en aquesta línia la gran aportació va ser el Picture Perfect EP dels Strawberry Whiplash (casualment també al segell Matinée Recordings), aquest 2010 queda inaugurat amb els The Electric Pop Group.
- The Electric Pop Group – Seconds (Spotify)
- The Electric Pop Group – Not By Another (descàrrega oficial)
Hi ha ocasions en què s’intueix quan un grup de música reuneix una sèrie de qualitats que serien capaces de catapultar-lo de l’ostracisme de l’indie de Myspace a l’èxit massiu i destructor del mainstream més voraç.
One eskimO seria un d’aquests grups els quals, mitjançant la campanya de publicitat adient, la banda sonora de torn o una d’aquelles promocions massives a la radiofòrmula, acabaria sent el grup de pop delicat i intimista de moda. Tenen la dosi justa de sensibilitat, el carisma dels artistes de masses i una imatge entre el naïf i el kawaii capaç de conquerir un públic d’allò més variat.
Musicalment, les cançons que configuren el seu disc debut, All Balloons, algunes de les quals ja han anat publicant al llarg de 2009 i s’han escoltat al seu Myspace, contenen un bon grapat d’efectismes i matissos que els converteixen en un grup de pop shoegaze acústic, sense cap estridència i de guitarres elèctriques ni parlar-ne.
Sembla ser que en ple 2010 ja no cal recórrer a un productor d’aquells que converteixen en hit tot allò que toquen, ni tampoc a les multinacionals per oferir productes que es fa difícil no veure’ls com que han nascut prefabricats. Sigui com sigui, de vegades n’hi ha prou amb deixar-se enganyar enlluernar i gaudir-ne tot i els prejudicis.
El passat 22 de gener va sortir a la venda Rocket (Spotify), primer single extret de Head First, el nou àlbum de Goldfrapp. Després d’haver publicat un disc més aviat acústic i de folktrònica accessible, Seventh Tree, el qual va desconcertar tant als afeccionats com a la crítica i no va plaure gairebé ningú, amb Rocket Goldfrapp recuperen la seva faceta de pop electrònic amb la qual han aconseguit més èxit de públic, en la línia dels discos Black Cherry o Supernature.
Sintetitzadors digitals de meitat dels 80, l’ombra de Jan Hammer omnipresent i (ràdio)fòrmula del pop més comercial i farcit de tòpics. Sembla extret de la banda sonora d’alguna sèrie nord-americana dels 80, com ara The A-Team o Miami Vice. Prenent referents més actuals, Rocket proposa una tornada a un gènere que artistes com La Roux han rescatat recentment, i que està condemnat a una vida tan efímera com va tenir a la seva època daurada. Malhauradament, cada cop més lluny queda el seu primer àlbum, Felt Mountain, una petita joia de l’electrònica contemporània a anys llum del que han anat publicant després.
Amb Our Ill Wills, Shout Out Louds van aconseguir trobar una fòrmula d’èxit l’any 2007, sense anar més lluny amb el single Tonight I Have To Leave It (“com si un dia el Robert Smith de The Cure s’hagués aixecat alegre i hagués compost una cançó”, vaig descriure-la a l’Això és pop del Miopia d’Ona FM). Després d’unes quantes i extenses gires, haviem estat un temps sense tenir novetats d’aquest grup suec fins aquesta mateixa setmana amb la publicació del primer senzill extret del seu nou disc, Work, el tema Fall Hard.
Fall Hard són gairebé quatre minuts d’indie pop escandinau menys festiu del que ens tenien acostumats però conservant la seva essència. Pop sensitiu amb melodies suaus de guitarra, ritme hipnòtic i tornada destinada a ser un clàssic: “If you fall hard… I fall harder”. Una petita joia 100% Made in Sweden, amb el toc d’humor nòrdic habitual al videoclip.
Ara bé, fa unes setmanes el grup ja va regalar el primer tema extret del disc, Walls, el qual encara es pot descarregar a la seva pàgina web. El disc Work sortirà a la venda el proper dia 23 de febrer.
La californiana Joanna Newsom s’ha pres ni més ni menys que quatre anys per a donar forma al seu tercer àlbum, Have One On Me, el qual sortirà a la venda el proper 23 de febrer al segell Drag City . Sembla mentida, però ja han passat sis anys des del seu debut, The Milk-Eyed Mender, amb el qual va deixar bocabadada la crítica musical internacional per la seva particular visió del folk. Veniem d’una tradició d’arpistes com ara la Loreena McKennit que ja havien obert camí innovant a l’escena folk, encara que acabés injustament en aquella amalgama sònica anomenada new age. Als seus 22 anys, la Joanna Newsom aportava una visió més naïf i dramàtica a la vegada, uns contrastos hipnòtics.
Have One On Me serà un triple LP o CD, i inclou ‘81, la cançó que aquesta mateixa setmana ha estrenat a la seva web oficial i que ha hagut de ser retirada al cap d’unes hores degut a l’alt tràfic que havia experimentat. I és que el retorn de Joanna Newsom acompleix amb escreix les grans expectatives que aquest treball havia generat: ‘81 és una delicadíssima peça breu en la qual trobem només la seva veu blanca i les notes netes i clares de la seva arpa. Esperem amb candeletes el disc.
Debutar amb un senzill al qual s’aprecien les influències de grups tan emblemàtics i que resulti creïble és un arma de doble fil: genera unes expectatives molt altes de cara als següents llançaments (disc debut inclós) i ofereix un bitllet sorpresa, sia cap al pou dels one hit wonders i del hype, sia cap a un lloc dintre de l’escena musical. Així és el debut dels Goldhawks, Running Away, un potentíssim single publicat a el mes passat al Regne Unit directament a Mercury/Universal: shoegaze que mira al britpop de manual, uns Ride que sonen a pop de guitarres de Manchester i amb un vocalista que sembla l’Ian McCulloch rejovenit. Banda revelació de cara a 2010 que s’ha salvat d’entrar a les prediccions de la BBC. Tant de bo debutar amb Universal resulti positiu (per un maleït cop).
Goldhawks
Ja han passat gairebé tres anys des del debut de la formació londinenca Lucky Soul amb l’Ali Howard al capdavant i dos anys des de la publicació de The Great Unwanted, un primer llarga durada farcit de melodies pop i arranjaments sixties amb un xic més d’elegància que The Pipettes tan de moda en aquell moment.
El proper dia 11 de gener es publicarà White Russian Doll, primer senzill extret del seu nou disc, A Coming Of Age, que serà publicat al març. Aires d’una Motown revisitada pel pop de guitarres més característicament britànic per a un tema rodó. Avui mateix estrenen el seu videoclip, filmat a la ciutat de Berlín.
Després d’un any que ha vist l’èxit de Fever Ray, el projecte en solitari de la Karin Dreijer, The Knife ha anunciat la publicació de Tomorrow, In A Year en un disc doble. Es tracta de l’òpera que la companyia de teatre danesa Hotel Pro Forma els va encarregar inspirant-se en el llibre L’origen de le espècies de Charles Darwin.
Es tracta d’un projecte llarg al qual han col·laborat els artistes alemanys Mt. Sims i Planningtorock i fou estrenat el 2 de setembre de 2009 a Copenhaguen. El disc sortirà a la venda el proper dia 1 de març i des d’avui mateix ja es pot escoltar un avançament, el tema Colouring of Pigeons.
Amb l’inconfusible segell que caracteritza els germans Dreijer, per aquesta òpera sui generis l’electrònica adquireix textures orgàniques, catalitzades pels arranjaments de corda i la integració de sons naturals i sintètics. Una vegada més, The Knife aproximen gèneres i sonoritats tan aparentment contraposades per a vestir unes interpretacions vocals carregades de la teatralitat i dramatisme pròpies del gènere, però distanciant-se dels classicismes.
- The Knife – Colouring of Pigeons (descàrrega directa oficial)
Després d’un llarg silenci, la Róisín Murphy advertia a principis d’any que el seu proper disc tindria unes sonoritats més urbanes i rítmiques que els anteriors: seria una electrònica més bruta i intensa. El primer tast que vam tenir fou Orally Fixated, publicat en format digital el passat 18 de novembre. Les prediccions de la Róisín es complien amb la primera cançó nova en dos anys, des de la publicació de l’àlbum Overpowered (i exceptuant el tema Yellow Moon del Marius DeVries): glitches, samples a dojo, aires de l’electrònica de Detroit, amb les bases rítmiques com a eix central. Ara bé, Orally Fixated es va filtrar dues setmanes abans de sortir a la venda, de la mateixa manera que avui mateix 5 de gener s’ha filtrat el segon single del que serà el tercer disc de la Róisín Murphy, Momma’s Place.
Menys experimental però amb els mateixos aires a l’electrònica de la segona meitat dels 80 (amb melodies de sintetitzador que recorden als Pet Shop Boys), a Momma’s Place retrobem a la Róisín en estat pur. L’estructura recorda als seus grans èxits i per moments sembla una visió retro 80s de Moloko.
Ara bé, la mateixa artista irlandesa no n’està gens contenta de la filtració com ha comentat al seu perfil oficial de Facebook: com sol passar en aquests casos, la versió que circula per Youtube no és de gaire qualitat (malgrat que la blogosfera, amb certs problemes d’oïda, digui el contrari). Pero sort no haurem d’esperar gaire al seu llançament oficial, ja que sortirà a la venda en descàrrega digital el proper 18 de gener.
L’any ben just acaba de comenar i ja sabem d’un grapat de futurs àlbums. Amb l’incertesa de l’esdevenir del panorama discogràfic i davant d’una baixada de vendes a la qual ningú no veu sortida, han estat molts els projectes ajornats per part dels grups o dels mateixos segells. També van sorgint intents de noves fòrmules de venda, en forma d’edicions exclusives i formats especials, totes elles molt atractives per a col·leccionistes i discòfils, però que no estan destinades al gran públic.
Al llarg d’aquesta setmana farem un repàs als discos que vindran aquest 2010, començant per aquests:
Vampire Weekend – Contra
Data de sortida: 11/01/2009
El grup revelació de l’any 2007 publica el seu segon àlbum d’aquí 10 dies. Després d’haver regalat el tema d’obertura, Horchata, Cousins ha estat el primer senzill publicat del disc. El dia 27 de febrer actuaran a la ciutat de Barcelona per primer cop després de la seva actuació multitudinària al Primavera Sound 2007.
Owen Pallet - Heartland
Data de sortida: 18/01/2010
Per al seu tercer àlbum, l’Owen Pallet ha decidit prescindir del seu pseudònim, Final Fantasy. El proper 12 de gener Domino Records publicarà als EUA (i el 18 a tota Europa) un nou àlbum conceptual en la línia dels dos anteriors, en els quals es barrejen l’electrònica i els arranjaments de cordes per a musicar cançons on la fantasia èpica i els videojocs de 8-bits es donen la mà. El primer senzill es pot descarregar gratuïtament:
Beach House – Teen Dream
Data de sortida: 25/01/2010
Un dels grans triomfadors de la darrera edició del festival Primavera Sound, el grup de Baltimore publicarà el seu tercer disc a finals de gener. Tal i com van demostrar en directe, Beach House deixen de banda el seu costat més acústic per endinsar-se en el dream pop, com ja avança el títol del disc. La primera cançó extreta ha estat el tema Norway.
The Magnetic Fields – Realism
Data de sortida: 25/01/2010
La trilogia de discos “sense sintetitzadors” que el grup de Boston inicià l’any 2004 amb el disc I i continuà al 2008 amb Distortion es tanca amb Realism, un disc més aviat folk que trenca definitivament amb la línia del grup. La gira europea ja ha estat confirmada per al mes de febrer, però malhauradament no ens visitaran a casa nostra.
Autolux – Transit Transit
Data de sortida: 01/2010
Sis anys han necessitat Autolux per a publicar el seu segon àlbum, continuació de Future Perfect (Spotify) i a data d’avui encara no hi ha gaire clar quan es publicarà Transit Transit. Inicialment previst per aquest mes de gener, podria acabar aplaçant-se una vegada mes. La cançó Audience No 2 va se publicada fa gairebé dos anys, i es pot descarregar a la web oficial:
Midlake – The Courage of Others
Data de sortida: 01/02/2010
Quatre anys després del celebrat The Trials of Van Occupanther, el grup texà Midlake publica el seu esperat tercer disc d’estudi. La gira europea ja ha estat anunciada i tampoc no passarà per Barcelona: al record queda el vibrant i íntim concert que van oferir a la Sala 3 de Razzmatazz en la seva darrera gira. Al seu Myspace es poden escoltar dos temes nous:
Hot Chip – One Life Stand
Data de sortida: 08/02/2010
Després d’haver estrenat les darreres setmanes One Life Stand, la cançó que dóna títol al disc, Hot Chip publicaran el proper 8 de febrer al Regne Unit el seu tercer llarga durada amb la multinacional EMI. El grup anglès revisa amb el seu nou senzill el disco en una línia similar al projecte Black Disco Club del Bernard Fevre.
Blood Red Shoes – Fire Like This
Data de sortida: 03/03/2010
El grup de Brighton ha confirmat la primera setmana de març com a data de publicació del seu segon disc d’estudi. El mes de novembre passat ja avançaven el primer tema del disc, Colours Fade, amb videoclip i tot, però el disc arribarà gairebé quatre mesos després. A més a més, el grup ha confirmat data per al sey concert el proper mes d’abril a la sala Razzmatazz.
Jason Collet – Rat A Tat Tat
Data de sortida: 09/03/2010
Aviat farà 5 anys del darrer disc d’estudi dels Broken Social Scene, però l’activitat dels seus integrants en solitari no para. El Jason Collet publicarà al segell canadenc Arts & Craft el seu cinquè disc d’estudi, del qual ja s’ha avançat el primer tema:
Goldfrapp – Head First
Data de sortida: 22/03/2010
El cinquè disc d’estudi de Goldfrapp ja està enllestit i sortirà a la venda al març de 2010, precedit del single Rocket Boy. Després d’un disc com Seventh Tree, al qual exploraven terrenys acústics propers al folk, tot semblar indicar que l’Alison Goldfrapp i el Will Gregory reprenen el caire electropop dels seus discos de major èxit. De moment no hi ha, però, cap avançament immediat ni informació addicional.
Gorillaz – Plastic Beach
Data de sortida: 3/2010
Després d’haver-se reunit amb Blur per una sèrie de concerts al Regne Unit, Damon Albarn reprendrà el seu projecte multimèdia Gorillaz per a publicar el seu tercer disc al qual ja s’han confirmat les col·laboracions de Lou Reed, The Horrors, De La Soul, Snoop Dog, Mos Def, Bobby Womack i Barry Gibb. La data de sortida no està fixada, però sembla ser que no serà més tard del mes de març.
Jónsi – Go
Data de sortida: 03/2010
El líder de Sigur Rós Jón Thor Birgisson publicarà el seu debut en solitari al mes de març. Si durant l’any passat el vam veure col·laborar al darrer disc de DJ Tiësto i al projecte conjunt amb Jónsi & Alex (Spotify), tot aparcant Sigur Rós per una temporada, en aquesta ocasió podrem descobrir el Jónsi més pop i també acústic, com ara en la cançó amb la qual han estrenat el disc:
Lucky Soul – A Coming of Age
Data de sortida: 03/2010
Dos anys després del seu primer llarga durada, The Great Unwanted, el grup de Londres publicarà al març el seu segon àlbum, del qual el primer senzill extret ha estat White Russian Doll. Pop de reminiscències sixties inconfusiblement britàniques.
Recent Comments