Emmirallant el primer sol de l’estiu

Escoltar amb Spotify

01 Indochine Little Dolls
Després de 28 anys en actiu, el grup del francès Nicola Sirkis tornà al panorama musical el passat mes de febrer de la mà d’un nou senzill que sona sorprenentment actual. Una bona manera que les noves generacions admiradores d’Interpol o Editors descobreixin Indochine.

02 Inspiral Carpets Generations
Un dels senzills més emblemàtics d’un dels paradigmes del so Madchester, publicat l’any 1992. Dada curiosa: a la gira del disc corresponent, Revenge of the Goldfish, un jove marrec anomenat Noel Gallagher n’era roadie.

03 Editors All Sparks (alternate version)
Fa tres anys, quan els Editors ja havien explotat comercialment i el seu debut, The Back Room, havia arribat al #2 de les llistes de vendes britàniques, el grup de Birmingham publicava el tercer single extret del disc, un tema que esdevindria favorit del públic als directes.

04 JJ72 Long Way to South
La trajectòria del grup de l’irlandès Mark Greaney va ser curta i intensa. El primer senzill extret del seu debut discogràfic va fer que el nom de Joy Division retornés a la premsa musical britànica com a influència d’un grup, quan encara els Interpol no havien creuat l’Atlàntic.

05 Manic Street Preachers You Stole the Sun from My Heart
Un dels pocs temes del This Is My Truth Tell Me Yours que no té arranjaments de cordes. Després d’actuar a principis de 1999, van passar 8 anys fins el seu retorn a la ciutat de Barcelona.

06 Death Cab for Cutie Long Division
Narrow Stairs estava predestinat a ser un un èxit de vendes: el retorn dels DCFC era un dels discos més esperats a uns EUA on l’indie rock ha guanyat cada cop més terreny fins al punt de convertir en estrelles mediàtiques a artistes com el Ben Gibbard. Aquesta, encara que no publicada com a senzill, esdevingué una favorita dels directes d’un grup que no visita Catalunya des del 2006.

07 Autolux Subzero Fun
Si es caracteritza per alguna cosa aquest trio californià és per la cura que tenen i el temps que es prenen en crear i enregistrar cadascuna de les seves cançons. Shogaze més proper al post-rock que al pop. Bon exemple és aquest tema, un dels més accessibles del seu Future Perfect.

08 Throwing Muses Bright Yellow Gun
El concert de la Kristin Hersh al passat Primavera Sound 2009 era un dels més esperats i així el vam viure.  Aquest clàssic del 1995 és absolutament definitori de l’estil del grup.

09 Pixies Debaser
Gairebé no calen les paraules per a descriure un dels temes més memorables del disc Doolitle. Potser l’anècdota més recent és el concert secret i privat que oferiren al Soho londinenc fa un parell de setmanes.

10 Soul Asylum Somebody to Shove
Convertir-se en uns one-hit wonder a partir de la publicació del sisè disc potser fa més mal que esdevenir-ne amb el primer single. Ara bé, abans que Runaway Train arribés fins i tot a sonar al ¿Quién sabe dónde? de TVE, els de Minneapolis aconseguirien el #1 als EUA en plena efervescència grunge.

11 Sanpedro Dalinianes
Guanyadors del Sona 9 l’any 2002, l’onirisme del pintor empordanès els hi servia als Sanpedro per a crear un dels himnes del pop actual català publicat al seu debut discogràfic, La porta estreta, l’any 2003.

12 The Field Mice Sensitive
La curta trajectòria de només tres anys d’aquesta formació londinenca ens va deparar petites joies per les quals sembla que no passi mai el temps. En aquest tema s’aprecien aires d’uns New Order propers al noise més pop i ballable.

13 Arcade Fire Neighborhood #3 (Power Out)
Funeral, el debut d’aquests quebequians, esdevení de seguida un dels discos de referència de la nova onada de grups canadencs que vam rebre l’hivern de 2004 i de la qual vam tenir una bona mostra al Primavera Sound 2005 amb la també nombrosa formació dels Broken Social Scene.

14 The Jessica Fletchers Stop Now!
Sonoritats que ens evoquen al pop britànic dels 60 per part d’un grup noruec amb nom de famosa escriptora de novela de lladres i serenos interpretada per l’Angela Lansbury.

15 Camera Obscura French Navy
Els de Glasgow porten una evolució ascendent des del seu primer disc que molts grups voldrien tenir. Amb aquest senzill, avançament del seu darrer disc, My Maudlin Career, proposen un pop fresc i romàntic de reminiscències clàssiques i addicció instantània.

16 Rose Elinor Dougall Start/Stop/Synchro
The Pipettes va recuperar no només l’estil musical de les produccions del Phil Spector dels anys 60, sinó també el concepte de grup on el nom preval sobre les seves integrants. La Rose Elinor va ser fundadora del grup i la segona en abandonar-lo. Després d’un primer senzill, Another Version of Pop Song, on anava un pas més enllài més arriscat, a principis de mes publicà el segon al segell Elefant Records.