Segons l’Alcover-Moll, la música és «l’art de combinar els sons d’acord amb les lleis de la melodia, harmonia i ritme», i l’art, en la seva cinquena acepció, és «l’expressió de la idea de bellesa per les obres humanes». Tots dos conceptes es queden curts per a posar nom al fascinant univers musical i artístic del Pascal Comelade.
Entre els seus nombrosos projectes, els concerts acompanyat de La Bel Canto Orquestra i l’Enric Cassases trespassen tot allò que hom pot associar als convencionalismes musicals i pràcticament buiden de significat allò que el posmodernisme anglòfil anomena performances.
Exemple d’això és la versió que interpreta en directe de la cançó dels Troggs I Can’t Control Myself (video · Spotify): fent gala del seu anarquisme sincer i rebosant de creativitat, arranja un dels temes més emblemàtics del garatge primitiu per a la seva col·lecció particular d’instruments musicals reduïts, mentre l’Enric recita el seu poema Terminal Bé, recopilat a l’antologia Cançons d’amor i de revolució.
En Comelade i en Casasses s’encarreguen de trencar les lleis, els tòpics, les idees preestablertes del classicisme i allò estàndar, a la vegada que aconsegueixen transmetre una sensibilitat, emocions i sentiments que s’acosten a la universalitat més humana. Demostren que ni els instruments d’en comelade i La Bel Canto són de joguet, ni l’assonància és el límit de la lírica.
Aquí teniu una versió instrumental en directe al Teatre Bartrina de Reus, i baix els versos finals del poema original de l’Enric.
érem, en un camí de vora mar des d’on es veia que arribaves amb les mans buides
i amb una branca de fonoll als llavis
i amb tots els llums de l’univers encesos
i amb fressa d’animals entre les mates
i amb les ones esbotzant-se acompanyant-te
i amb els passos descalços mesurats entre una trencadissa de vidres
i amb aire d’estar sempre a prop del riure a prop del plor
i amb una quantitat d’encàrrecs infantils embolicats pel cos
i amb l’esgarrifor de ser la gota que fa vessar tots els gots
i amb tot i això no et vam dir res,
què vols?
Segons l’Alcover-Moll, la música és «l’art de combinar els sons d’acord amb les lleis de la melodia, harmonia i ritme», i l’art, en la seva cinquena acepció, és «l’expressió de la idea de bellesa per les obres humanes». Tots dos conceptes es queden curts per a posar nom al fascinant univers musical i artístic del Pascal Comelade.
Sense comentaris encara a “I Can’t Control Myself (Terminal Bé)”
Pots seguir aquesta conversa mitjançant atom feed.