Editors – Papillon

De grups que canvien de la nit al dia d’estil o de so característic en tenim un grapat d’exemples. Normalment els trobem amb grups consolidats, amb una certa trajectòria musical determinada. De vegades, aquests canvis són puntuals, d’altres, són definitius. N’hi ha prou amb recordar l’Animal Rights de Moby i el polèmic senzill That’s When I Reach For My Revolver (Spotify), un gir al que ens tenia acostumats, com el clàssic Feeling So Real (Spotify). Ara bé, allò només va ser un toc d’atenció per avisar-nos que el Moby en tenia més coses que explicar.

Un altre exemple recent i polèmic va ser el de Radiohead. A finals de l’estiu de 2000 saltava la notícia bomba a través d’una entrevista a la desapareguda revista britànica Select: Radiohead s’havien cansat de les guitarres, estaven avorrits de seguir una fòrmula. Això passava després de l’èxit de masses que havia suposat OK Computer tres anys enrere. Thom Yorke ens advertia que el grup s’havia deixat seduïr per les composicions d’Aphex Twin i que portaven un temps experimentant amb l’electrònica, més enllà de l’etiqueta indie rock amb la qual havien esdevingut els reis. El resultat van ser dos discos, Kid A i Amnesiac, amb els quals van marcar un punt d’inflexió en la seva carrera.

La darrera sorpresa en aquest sentit ens l’han aportat el grup de Birmingham Editors. Papillon (Spotify) és el senzill avançament del seu tercer àlbum, In This Light And On This Evening. Després d’escoltar-la un no pot evitar fer-se la pregunta “on coi són les guitarres?”. El grup injustament comparat amb Interpol i emmarcat dintre del suposat corrent de “grups que recuperen el so de Joy Division” emmascara els seus emblemàtics riffs de guitarra a un tema eminentment electrònic. Essencialment, Papillon continua en la línia dels seus singles d’èxit més recents (Bones, An End Has A Start o The Racing Rats), però amb uns canvis estilístics notables. Les guitarres esdevenen sons de sintetitzador analògic, però fent la mateixa funció, val a dir; la percussió és exclusivament electrònica, amb una base rítmica similar al de Tour de France de Kraftwerk; i la veu… continua la línia del Tom Smith, però amb un xic menys de força. Papillon es un tema contundent, energètic, però sembla que hi falli el punt cohesionador definitiu per a fer-lo rodó.

El senzill es complementa amb dues maquetes, corresponents als temes de l’àlbum Eat Raw Meat=Blood Drool i Walk The Fleet Street, gràcies a les quals podem veure tant el paper del Flood en la producció de l’àlbum com el fet que les guitarres també eren escasses des de les maquetes inicials.  En l’apartat de remescles, a més a més de les oficials a càrrec de Tiësto i The Japanese Popstars, hi trobem la publicada a la web de la revista NME a càrrec de L’Amour la Morgue.

In This Light And On This Evening surt a la venda el proper 12 d’octubre i podeu llegir la meva ressenya del disc al número d’octubre de la revista Rockzone.