Jazz per a les masses

Escoltar amb Spotify

01 Scarlett Johansson Summertime
Abans de llançar-s’hi a l’aventura musical amb Anywhere I Lay My Head, l’actual musa de Woody Allen ja havia demostrat als escèptics les seves aptituds interpretatives amb una versió de la cançó de bressol del clàssic Porgy & Bess de George Gershwin.

02 Elvis Costello & the Attractions My Funny Valentine
El 1979 l’Elvis Costello ja va enregistrar dues versions d’aquest estàndar dels anys 30. Al film de Robert Altman estrenat el 2003 The Company sonen diverses versions d’aquest tema (fins i tot una del Kronos Quartet), però aquesta condensa en només minut i mig tota la seva bellesa i senzillesa.

03 Charlie Hunter & Norah Jones More Than This
Extreta del seu treball Songs From the Analogue Playground, en Charlie Hunter va comptar amb la carismàtica veu de la Norah Jones per a versionar en clau de jazz l’èxit de Roxy Music.

04 Siouxie & the Banshees Strange Fruit
Through the Looking Glass va ser el disc de versions que aquests pioners de la new wave van publicar el 1987. La cara-A del vinil la tanca un dels temes que més vegades potser va arribar a interpretar i enregistrar la Billie Holliday,

05 Coldcut Autumn Leaves
L’adaptació a l’anglès del tema Les feuilles mortes va dotar d’una segona dimensió aquesta cançó, convertint-lo en un estàndar de la chanson francesa, però també del jazz. A principis dels 90, Coldcut el rescataven afegint un toc de trip-hop amb Janis Alexander a la veu.

06 Amy Winehouse ‘Round Midnight
La polèmica cantant anglesa va recollir la seva versió d’aquest estàndar dels anys 40 a la seva antologia Frank & Back to Black l’any 2008, amb un punt de subtil electrònica lounge absolutament irresistible.

07 David Bowie & Massive Attack Nature Boy
El cèlebre musical Moulin Rouge protagonitzat per l’Ewan McGregor i la Nicole Kidman el 2001 compta com a tema principal la versió del David Bowie de l’estàndar del jazz Nature Boy. Ara bé, malgrat que en la versió inicial del tema el camaleó del rock li treu més partit a la seva veu, la deconstrucció cinemàtica que en fa juntament amb Massive Attack és d’allò més apassionant.

08 Björk It’s Oh So Quiet
Encara que el Blow a Fuse original de la Betty Hutton és més un tema de big band que de jazz, no podia oblidar la cançó que més alt ha arribat a les llistes del Regne Unit de la Björk i de la qual ens han quedat interpretacions antològiques, com ara al programa de la televisió francesa Taratata.

09 The Bad Plus Heart of Glass
Un dels grans concerts de la darrera edició del Primavera Sound va ser sens dubte el d’aquest trio de Minneapolis. Cèlebres per les seves versions desenfadades en clau de jazz, aquesta de l’èxit de Blondie és potser una de les més conegudes.

10 Gwyneth Palthrow & Mark Rubin Band What Is This Thing Called Love
D’un temps ençà, les bandes sonores han recuperat estàndars de jazz amb resultats molt agradables. Un altre exemple el trobem en aquesta versió a càrrec de l’actriu Gwyneth Palthrow d’aquest estàndar dels anys 20 per al film de 2007 Infamous (Història d’un crim).

11 Herbie Hancock All Apologies
Una de les màximes figures musicals de la segona metitat del s.XX, més enllà fins i tot del jazz, va realitzar aquesta interpretació del tema de Nirvana per al seu disc de versions The New Standard, publicat l’any 1996.

12 Diana Krall Willow Weep for Me
Amb una recopilació de jazz actual no hi podia faltar la canadenca Diana Krall i aquest preciós estàndar dels anys 30 que les veus més emblemàtiques del jazz van interpretar, des de la Billie Holiday fins a l’Ella Fitzgerald, passant pel Frank Sinatra o la Nina Simone.

13 Marianne Faithfull Gloomy Sunday
La cançó que ha passat a la història com untema maleït, arran del suicidi del seu compositor, l’hongarès Rezs? Seress, ha estat també una de les més versionades. La versió en francès del Serge Gainsbourg o la que en van fer The Associates el 1982 són potser les més creatives. Ara bé, la veu de la Marianne Faithfull afegeix encara més impronta a aquest himne a la desesperació.

14 Pink Martini & Jimmy Scott Tea for Two
La tasca de conservació i popularització dels clàssics de la primera meitat del segle XX de Pink Martini ens ha ofert versions magistrals com ara aquesta de l’estàndar dels anys 20, imprescindible al repertori del Django Reinhardt, i que els mateixos Offspring van enregistrar en clau de cha-cha-cha el 1997 al disc Ixnay On The Hombre.

BONUS TRACKS:

15 The Bad Plus Life On Mars
El tema de David Bowie es pot considerar un dels clàssics del segle XX. Ara bé, en mans de The Bad Plus i en un dels seus discos més experimentals, es converteix en una progressió de jazz fusió de nou minuts, amb tota l’essència del jazz dels anys 70.

16 Brad Mehldau Paranoid Android (Live in Tokyo)
Potser un dels millors pianistes de jazz de finals del segle XX, Mehldau, en solitari amb el seu piano o acompanyat del seu trio, té una discografia brillant on explora el post-bop de l’escola de John Coltrane o Miles Davis amb absoluta maestria. Un bon exemple és aquesta espectacular versió en directe de gairebé 20 minuts del clàssic de Radiohead.

Selecció musical a càrrec d’Àngel Ybáñez, 2009