Segona part de la selecció dels millors 10 discos de l’any 2009. Llegir la primera part.
5 SOAP&SKIN Lovetune for Vacuum
Amb només 19 anys, l’austríaca Anja Plaschg sota el nom de Soap&Skin ha ofert un dels debuts més vibrants de l’any. Pianista de formació clàssica, amb la seva “cançó d’amor pel buit” s’endinsa en l’ambient vocal més fosc, atmòsferes ombrívoles i el neorromanticisme gòtic. Dintre de l’onada actual d’artistes que hereves de la Tori Amos, per moments recorda als Dreadzone d’experimentació accessible o a les tesitures vocals de la Nico.
Tema destacat: Spiracle
4 AU REVOIR SIMONE
Still Night, Still Light
Amb el seu tercer disc, el trio femení de Brooklyn Au Revoir Simone s’ha confirmat definitivament com una de les propostes més interessants i ben elaborades del pop electrònic sense concessions a la comercialitat. En comptes d’acomodar-se en una fòrmula creativa, ARS han conservat el seu estil ja establert amb The Bird of Music amb 12 temes carregats de melodies sintètiques i càlides a la vegada. La síntesi de la bellesa sonora.
Tema destacat: Knight of Wands
3 EDITORS
In This Light And On This Evening
Quan els editors es trobaven al seu punt àlgid de popularitat entre l’indie mainstream van cridar el productor Flood per a reinventar-se a ells mateixos. Fora les guitarres, fora les comparacions amb The Chameleons o Interpol, fora els himnes adolescents… Editors es posaven al darrere de teclats analògics de tota mena per a explorar els paratges del krautrock i la protoelectrònica, tot conservant el seu segell personal. Autenticitat i risc, dos valors que no solen ser #1 a les llistes de vendes, però que Editors ho han aconseguit al Regne Unit.
Tema destacat: Bricks & Mortar
2 ANIMAL COLLECTIVE
Merriweather Post Pavilion
Una formació tan prolífica i donada a l’experimentació com Animal Collective té un mèrit afegit: traslladar la màgia que es produeix durant les sessions de grabació al directe. Psicodèlia electrònica carregada de textures orgàniques sense complexos de cap mena, amb una complexitat aparentment senzilla per la manera tan directa amb la qual conecta amb tots els sentits dels seus oïents. Pop d’avantguarda que trascendeix la diacronia.
Tema destacat: Summertime Clothes
1 FEVER RAY Fever Ray
El que per mèrits propis s’ha guanyat el títol de millor disc i artista de 2009 va arribar només començat l’any i ha marxat ben just abans d’acabar-lo. Una de les veus més emblemàtiques de Suècia, Karin Dreijer, la meitat de The Knife y col·labora habitual de Röyksopp va adoptar un nou alter ego, Fever Ray, a finals de 2008. Al seu disc, Fever Ray, la Karin vesteix d’electrònica unes cançons intenses, que van directes al nostre subconscient per tocar la fibra més subconscient i primitiva que tenim fins aflorar una sinestèsia addictiva. I tal com va arribar, Fever Ray també va marxar aquest mes de desembre, amb un concert final a Londres, engrandint l’aura de misteri afegida a la trascendència d’aquest disc. Un 10 sobre 10.
Tema destacat: Seven
Un comentari a “Els millors de 2009 – àlbums (II)”
Pots seguir aquesta conversa mitjançant atom feed.
Tot i que tenim preferències musicals parcialment diferents, segurament per generació, he de dir que el bloc és fantàstic.
Molt bona feina !!
Posted on 21/06/2010 at 22:59.