Jazz per a les masses
Escoltar amb Spotify 01 Scarlett Johansson Summertime Abans de llançar-s’hi a l’aventura musical amb Anywhere I Lay My Head, l’actual musa de Woody Allen ja havia demostrat als escèptics les seves aptituds interpretatives amb una versió de la cançó de bressol del clàssic Porgy & Bess de George Gershwin. 02 Elvis Costello & the Attractions... (cont.)
Editors – Papillon
De grups que canvien de la nit al dia d’estil o de so característic en tenim un grapat d’exemples. Normalment els trobem amb grups consolidats, amb una certa trajectòria musical determinada. De vegades, aquests canvis són puntuals, d’altres, són definitius. N’hi ha prou amb recordar l’Animal Rights de Moby i el polèmic senzill That’s When... (cont.)
Dead Skeletons – Dead Mantra
Quan el fundador de Creation Records, l’Alan McGee, i el periodista i guionista televisiu britànic Dean Cavanagh diuen d’una cançó que és “la millor de 2009″, és que no van gaire desencaminats a l’hora de determinar la qualitat i l’impacte d’una cançó. I això és precisament el que ha passat amb Dead Mantra dels Dead... (cont.)
Hope Sandoval & The Warm Inventions – Blanchard
Vuit anys després del debut de Hope Sandoval & The Warm Inventions amb Bavarian Fruit Bread, Hope Sandoval publica demà als Estats Units i Regne Unit Through The Devil Softly. El projecte conjunt de l’exvocalista de Mazzy Star i el bateria de My Bloody Valentine Colm Ó Cíosóig continua en la mateixa línia: paisatges de folk intimista... (cont.)
Rose Elinor Dougall – Fallen Over
The Pipettes va ser un projecte tan explosiu i inconsistent com aquells grups dels 60 en els quals es van inspirar. Que de la formació actual la Pipette que porta més temps sigui la Gwenno, la qual va arribar a la segona generació del grup, és força simptomàtic. D’aquelles Pipettes que ens van sorprendre el... (cont.)
Monogrenade – La saveur des fruits
Montreal continua sent un focus de bandes amb qualitats musicals indubtablement elevades i d’apostes atractives i sorprenents: des dels més que coneguts Arcade Fire o Tegan & Sara, fins a la densitat dels Godspeed You! Black Emperor (ara Silver Mt. Zion), passant per Sunset Rubdown, Bell Orchestre o Stars. Ara bé, trobar-ne grups d’aquesta bonica ciutat... (cont.)
Bad Lieutenant – Sink or Swim
No sabria dir des de quan les relacions entre Bernard Sumner i Peter Hook han estat complicades: aquests detalls biogràfics normalment els passo per alt, tret que tinguin alguna relació amb l’apartat merament musical. Durant bona part dels 90, tant el Bernie com el Hooky van dedicar-se als seus respectius projectes, Electronic i Monaco, deixant... (cont.)
Mirrors – Look At Me
OMD ha estat un grup maleït fins ben entrat aquest s.XXI , quan van començar a ser mencionats per la crítica com a influència de diversos grups nous, amb més o menys fortuna: des de la promesa truncada de Lorraine (ara coneguts com Black Room), fins el darrer hype de l’electro pop en castellà amb... (cont.)
Joker’s Daughter – The Last Laugh
Amb el nom artístic de “La filla del joglar”, l’artista londinenca d’origen grec i xipriota Helena Costas debutà pels volts de l’abril amb The Last Laugh, un treball amb el qual revisa el folk d’arrels angleses acostant-lo a una folktrònica per moments pop. La primera referència que vam tenir d’ella fou la versió de Kyoto... (cont.)
Nou disc de Cerys Matthews en gal·lès
Després d’haver passat uns anys al cor de l’Amèrica del Nord profunda, fruit de la qual van ser els seus dos primers discos en solitari, la Cerys Matthews ha retornat a les seves arrels en tots els aspectes. La Cerys va provar amb el country i el seu estil evolucionà cap a una certa folktrònica:... (cont.)
Mew – Introducing Palace Players
Els danesos Mew no han estat un grup gaire popular per aquestes latituds europees, malgrat ser la gran revelació de l’escena independent danesa juntament amb The Raveonettes. Després de dos CDs de difusió nacional, en Rich Coastey va saber dirigir el so del grup cap a un dream pop més comercial amb el primer disc... (cont.)
I Can’t Control Myself (Terminal Bé)
Segons l’Alcover-Moll, la música és «l’art de combinar els sons d’acord amb les lleis de la melodia, harmonia i ritme», i l’art, en la seva cinquena acepció, és «l’expressió de la idea de bellesa per les obres humanes». Tots dos conceptes es queden curts per a posar nom al fascinant univers musical i artístic del... (cont.)
