Hi ha ocasions en què s’intueix quan un grup de música reuneix una sèrie de qualitats que serien capaces de catapultar-lo de l’ostracisme de l’indie de Myspace a l’èxit massiu i destructor del mainstream més voraç.
One eskimO seria un d’aquests grups els quals, mitjançant la campanya de publicitat adient, la banda sonora de torn o una d’aquelles promocions massives a la radiofòrmula, acabaria sent el grup de pop delicat i intimista de moda. Tenen la dosi justa de sensibilitat, el carisma dels artistes de masses i una imatge entre el naïf i el kawaii capaç de conquerir un públic d’allò més variat.
Musicalment, les cançons que configuren el seu disc debut, All Balloons, algunes de les quals ja han anat publicant al llarg de 2009 i s’han escoltat al seu Myspace, contenen un bon grapat d’efectismes i matissos que els converteixen en un grup de pop shoegaze acústic, sense cap estridència i de guitarres elèctriques ni parlar-ne.
Sembla ser que en ple 2010 ja no cal recórrer a un productor d’aquells que converteixen en hit tot allò que toquen, ni tampoc a les multinacionals per oferir productes que es fa difícil no veure’ls com que han nascut prefabricats. Sigui com sigui, de vegades n’hi ha prou amb deixar-se enganyar enlluernar i gaudir-ne tot i els prejudicis.
Sense comentaris encara a “One eskimO, el poder de la imatge i la fòrmula”
Pots seguir aquesta conversa mitjançant atom feed.