30 anys sense Ian Curtis

El 18 de maig de 1980 ens deixava Ian Curtis, vocalista i lletrista de Joy Division. Amb només un EP, dos singles i dos àlbums publicats al Regne Unit, el grup va esdevenir clau en l’evolució musical del darrer quart del segle XX. Del punk a la electrònica, lirisme en blanc i negre capaç de trascendir més enllà dels temps. Com a homenatge i per a conmemorar el 30 aniversari d’aquesta data, he recopilat i comentat la discografia oficial del grup per ordre cronològic en una llista d’Spotify, amb alguna cançó adicional relacionada directament amb l’Ian Curtis.

·STATUES·
Ian Curtis
1956-1980

• Orchestral Manoeuvres in the Dark – Statues

Andy McCluskey i Paul Humpreys van compartir escenaris i primer segell discogràfic durant els seus primers anys. Statues era una peça instrumental composada a principis de 1980: arran dels esdeveniments del maig, l’Andy va escriure la lletra com a homenatge al desaparegut Ian. Les estàtues del títol fan alusió a les portades del disc Closer i del 12″ de Love Will Tear Us Apart, dissenyades pel Peter Saville.

• Joy Division – Warsaw
• Joy Division – No Love Lost
• Joy Division – Leaders Of Men
• Joy Division – Failures

Quan encara es deien Warsaw, el grup va enregistrar el 1977 les cançons que conformarien An Ideal of Living, el seu primer EP i per al qual decidirien canviar definitivament el nom de la formació. Uns Joy Division embrionaris, fills d’un temps d’explosió sònica i de creativitat punk, que ja deixaven entreveure una part del que seria la seva essència amb cançons com No Love Lost.

• Joy Division – Digital
• Joy Division – Glass

El presentador del canal de Manchester Granada TV Tony Wilson es va quedar tan meravellat per l’EP An Ideal of Living que va decidir que amb Joy Division inauguraria un dels seus projectes més ambiciosos, un nou segell discogràfic dedicat a bandes emergents de la nova escena anglesa: Factory Records. Així al desembre de 1978 sortiria a la venda la primera referència del seu catàleg, FAC2, l’EP A Factory Sample, amb aquestes dues cançons a la cara A del primer disc. Tony Wilson havia triat el Martin Hannet com a productor del seu segell i va ser ell la persona que acabà de perfilar el so i l’estil inconfusible del grup.

• Joy Division – Disorder
• Joy Division – New Dawn Fades
• Joy Division – She’s Lost Control
• Joy Division – Shadowplay

Unknown Pleasures va ser el primer llarga durada del grup, publicat al juny de 1979, un disc que, malgrat passar relativament inadvertit al seu moment, ha esdevingut un dels més influents en la música del darrer quart del sXX. Potser el tema que més descata i ha trascendit ha estat She’s Lost Control, paradigma del concepte del post-punk i de la veritable autenticitat del grup: l’inconmensurable percussió del Stephen Morris, el baix penetrant del Peter Hook… i la veu del jove Ian Curtis, carregada d’emotivitat i intensitat d’un altre temps i espai. Aquesta mítica actuació televisiva és el millor testimoni que conservem. Als quatre temes disponibles a Spotify val la pena afegir Day of Lords (Youtube).

• Joy Division – Transmission
• Joy Division – Novelty

Primer senzill per se del grup, editat al novembre de 1979. Transmission va esdevenir una de les cançons més emblemàtiques del grup per mèrits propis: en la mateixa línia que She’s Lost Control, confirmava la declaració de principis musicals que havia estat Unknown Pleasures. Com descriu el mateix Tony Wilson al principi d’aquest video, l’hipnotisme pertorbador, sinistre i gòtic de la melodia i el ritme de Transmission és la clau del seu èxit.

• Joy Division – Atmosphere
• Joy Division – Dead Souls

L’èxit de Joy Division va traspassar fronteres i el grup publicà a França al març de 1980 un senzill anomenat Licht und Blindheit (Llum i ceguera) avançant dues cançons del seu proper àlbum. Atmosphere és un dels temes més vibrants de la seva discografia, de pols pausat i amb una emoció continguda que es desborda per ella mateixa. A la vegada, uns Joy Division que començaven a experimentar amb l’electrònica analògica amb un resultat magnífic. A Dead Souls, la seva cara-b, veiem com no només han begut del krautrock i han abandonat les actituds punk definitivament, per a trascendir únicament i exclusiva per ells mateixos.

• Joy Division – Komakino
• Joy Division – Incubation
• Joy Division – As You Said

A l’abril de 1980 Factory Records va gossar regalar un flexi-disc amb tres temes nous de Joy Division titolat Komakino. Amb aquest EP el grup feia un pas més enllà i ens mostrava les seves actituds més experimentals.

• Joy Division – Love Will Tear Us Apart
• Joy Division – These Days

Tot just acabar d’enregistrar les cançons del seu segon àlbum, Factory Records va publicar el 7″ que per a molts britànics ha estat considerada la millor cançó de finals del s.XX: Love Will Tear Us Apart. Himne dels nous romàntics, sincer i visceral, sense cap artifici ni pretenciositat. La comunió entre el grup i la batuta del Martin Hannet a la producció va ser absoluta i el resultat va ser un 3’30 perfecte, amb tota la proximitat del pop i l’autenticitat del rock. Personalment, una de les millors cançons de la història.

• Joy Division – Atrocity Exhibition
• Joy Division – Isolation
• Joy Division – Passover
• Joy Division – Colony
• Joy Division – A Means to an End
• Joy Division – Heart and Soul
• Joy Division – Twenty Four Hours
• Joy Division – The Eternal
• Joy Division – Decades

El 18 de maig de 1980 Ian Curtis es suicidava a casa seva a Maccesfield. Els problemes personals i de salut van poder amb la seva estabilitat emocional: ens deixava una persona que el Tony Wilson havia descrit molt encertadament com un “geni”… fins a les darreres conseqüències. Ian Curtis marxava tot just quan el grup havia signat la seva primera gira pels EUA i estava a punt de publicar Closer. Love Will Tear Us Apart esdevindria el single de major èxit del grup a les llistes britàniques immediatament després, arribant al #13. Tampoc no va poder gaudir de l’èxit de crítica de Closer ni tampoc va poder veure com esdevenia un disc tant o més influent per a les noves generacions de grups com Unknown Pleasures. N’hi ha prou amb enumerar peces com Isolation o Heart and Soul per a revalidar aquesta afirmació, però no podem deixar de banda veritables joies com Decades o The Eternal, on les fites artístiques del grup arriben a la màxima expressió.

• Joy Division/New Order – Ceremony
• Joy Division/New Order – In a Lonely Place

Després de la mort de l’Ian Curtis, la resta del grup (Bernard Sumner, Peter Hook i Stephen Morris) va decidir continuar plegats sota el nom de New Order, un nou projecte musical amb el qual desenvoluparien la seva faceta més electrònica, sense perdre mai l’essència dels Joy Division que havien estat. Gairebé un any després, al març de 1981, publicarien el primer senzill del grup el qual contindria les dues darreres cançons composades juntament amb l’Ian.

• New Order – Elegia [Full Version]

En només 4 anys, New Order s’havien convertit en una banda d’èxit a nivell mundial, i el pilar de Factory Records. Al disc Low-life el grup va decidir incloure un homenatge explícit al desaparegut Ian, una peça instrumental anomenada Elegia. Per qüestions d’espai i comercialitat al disc va acabar una versió editada de només cinc minuts. Per sort, l’any 2002 la versió original d’aquesta joia de l’electrònica va veure la llum, 17 minuts per a retre homenatge l’enyorat Ian Curtis.