Crua, visceral, de regalim eixut i gust ferrós. Com un cop de puny que et trenca el llavi. Com llepar-te una cremada a la pell bruta. Un desori atonal que sincopa els teus batecs i et retorna a la freda realitat, la que tens al davant i no veus. Un trànsit hipnòtic que et connecta les venes amb l’esperit i et desperta del somni de la ignorància. La captivació del gospel, l’escalfor del soul, la nuesa del blues… concentrat en els cinc minuts que dura Blood, el primer senzill del grup d’Atlanta Algiers. Si, a més a més, la música va acompanyada d’un reguitzell d’imatges revolucionàries i de referents culturals del Black Power (i d’aquells que va influenciar), ens trobem amb un dels debuts més apassionants d’aquest 2012.
«Conjurem el so de la mort a la vida». Així es defineix aquest grup de la Costa Est dels EUA format per Franklin James Fisher, Ryan Mahan i Lee Tesche. L’equilibri perfecte entre la contundència del missatge i la sensibilitat lírica resulta gairebé tan fascinant com sentir el Paul Robeson cantar els himnes de les Brigades Internacionals. I si la cara-A del vinil ja és una batzacada directa a la consciència, la cara-B és el cop de gràcia. Black Eunuch condensa l’essència musical de l’alliberament dels afroamericans: gospel punk capaç de fer reviure els morts amb més efectivitat que la màgia afrocaribenya.
El 7″ de Blood el publica avui el segell Double Phantom.
