Després d’un any 2009 on el regust per les tendències més comercials del pop electrònic dels 80 ha marcat un hype considerable de la mà d’artistes com La Roux o Empire of the Sun, o d’altres amb millors resultats com ara Phoenix o The Golden Filter, i fins i tot segells com Kitsuné Records optaven per aquesta línia electrònica, ens hem trobat amb una sorpresa d’allò més agradable.

La veritable reina del pop mainstream francès i certament prefabricat Alizée estrena avui Limelight, el primer senzill extret del seu nou disc Une enfant du siècle, amb el qual ha trencat amb tot el que havia fet fins ara. De la mateixa manera que Kylie va renàixer amb el seu celebrat disc Fever, Alizée ha modernitzat el seu so fins al punt de publicar un primer single que no desentonaria ni tan sols a les llistes de pop electrònic de Pitchfork: per primera vegada canta en anglès (i amb millor resultat que l’Emilie Simon, sense anar més lluny) a una cançó farcida de sintetitzadors, seqüències analògiques, caixes de ritme, d’essència afrancesada, en la mateixa línia de la formació Chateau Marmont, el grup que precisament s’ha encarregat de produïr-la (cosa que ha havia sospitat escoltant-la la primera vegada).  Si del seu directe fa uns mesos al Razzmatazz 3 ja vaig criticar que els acabava de faltar un punt d’autenticitat, amb Limelight només puc celebrar l’encert a tots els nivells per tots dos, tant per l’Alizée com pels Chateau Marmont.

El disc ja es pot encarregar en edició especial limitada a la seva web oficial.