Dies siberians
I el fred hivernal va arribar. Quedaven cançons de l’any passat pendents de ser recopilades en una llista que havia de ser la primera de l’any. Però calia un oratge fredós, d’aquell que et gela les galtes i et fa venir ganes d’estar a recer. Aquesta selecció de 30 cançons favorites, bona part de 2011... (cont.)
11 versions de ‘Just Like Honey’
El podcast britànic de música independent Just Like Honey s’ha encarregat de realitzar un recopilatori benèfic per recaptar fons per la lluita contra el càncer de mama (en concret, espera recaptar £2012 per la marató de Londres): 11 versions interpretades per 11 grups de la cançó de The Jesus & Mary Chain que dóna títol al... (cont.)
Algiers – Blood
Crua, visceral, de regalim eixut i gust ferrós. Com un cop de puny que et trenca el llavi. Com llepar-te una cremada a la pell bruta. Un desori atonal que sincopa els teus batecs i et retorna a la freda realitat, la que tens al davant i no veus. Un trànsit hipnòtic que et connecta... (cont.)
Soso – Who’s Gonna Love Me
En un moment en què la indústria discogràfica agonitza, sembla que els grans fenòmens musicals de masses projectats per les grans multinacionals també travessen pel seu moment més baix. Fins i tot campanyes virals com presentades en amb embolcall indie queden en entredit. Perillen, i tot, les expectatives del hype de Lana del Rey a pocs... (cont.)
Trailer Trash Tracys – Ester
El meu idil·li amb Trailer Trash Tracys va començar a principis de 2009, quan No Pain In Pop va estrenar les seves maquetes. Brutes, saturades, sorolloses, captivadores, fascinants. Amb només dos temes, Strangling Good Guys i Candy Girl, el grup de Londres publicava un dels meus debuts favorits dels últims anys. Trailer Trash Tracys destil·laven... (cont.)
124 singles, EPs i mini-àlbums de 2011
Encara que el single digital es va obrint pas, principalment com a via promocional gratuïta, de set, deu i dotze polzades encara arriben setmana rere setmana a les botigues de discos. Debuts, cares-B, mp3… fins a 124 singles, EPs i mini-àlbums he recopilat en aquesta llista com els meus favorits de l’any. En el cas... (cont.)
168 discos que hagués volgut ressenyar al 2011
2011, l’any en el qual la gent va deixar de regalar discos definitivament. L’any 2011 arriba a la seva fi, l’any en el qual la gent va deixar de regalar discos definitivament. No fa tant de temps, un disc era un d’aquells regals infalibles, personals i agraïts. El pas del vinil al disc compacte li... (cont.)
Being There – The Radio
Guitarres de distorsions brutes i sorolloses, textures de sintetitzadors que marquen el contrapunt, i l’immediatesa de l’esperit pop. Nu gaze diuen que s’anomena aquesta nova onada de grups joves que han reviscut l’esperit del shoegaze de finals dels 80 i una mica també el noise pop dels 90. Tot canvi generacional implica una revisió d’èpoques... (cont.)
Minimal 21, metàfores synthpop
Minimal 21 va ser un dels darrers grups barcelonins que vaig descobrir gràcies a Myspace fa poc més de 2 anys, juntament amb Chinese Christmas Cards i Fred i Son. A principis de 2009 encara es deien simplement Minimal i acabaven de publicar la seva primera maqueta i una versió del tema El sirviente de... (cont.)
Destinacions per l’exili
Quan veus que s’acosta una llarga i fosca nit, sents la necessitat de marxar ben lluny. Sortosament la música ens permet evadir-nos i imaginar, per un instant, que som a l’altra banda del món, a llocs on voldriem tornar o aquells que voldriem conèixer. Les cançons inspirades o ambientades arreu són innombrables, però de totes... (cont.)
Primavera d’Hivern
La segona llista dedicada a la tardor d’Eufonies va tenir una presentació de luxe, el passat 29 de setembre a l’estrena de la nova etapa del Tentaciones de El País. Les publicacions musicals han estat una font d’informació i d’opinió fonamental en la meva vida: amb elles he descobert desenes de grups i estils musicals,... (cont.)
Vacationer, sempre és estiu
La popularització de l’electrònica casolana, allò que en anglès s’anomena homestudio, ha estat un arma de doble tall per la gran majoria de grups amb aspiració pop que l’han vingut practicant en els darrers anys. Sense anar més lluny, Toro Y Moi, capdavanters amb el seu debut del corrent anomenat chillwave, van defugir de la... (cont.)
