Boreals – Grecia EP
Paral·lelament a la institucionalització del “nou pop (i folk) català”, aquell que ha esdevingut una llista de noms que els columnistes dels grans mitjans reciten de tirereta i que ocupa la minsa quota de pantalla que la televisió nacional dedica a la música nostrada, Catalunya està visquent el sorgiment espontani d’una nova escena underground d’electrònica... (cont.)
Algiers – Blood
Crua, visceral, de regalim eixut i gust ferrós. Com un cop de puny que et trenca el llavi. Com llepar-te una cremada a la pell bruta. Un desori atonal que sincopa els teus batecs i et retorna a la freda realitat, la que tens al davant i no veus. Un trànsit hipnòtic que et connecta... (cont.)
Soso – Who’s Gonna Love Me
En un moment en què la indústria discogràfica agonitza, sembla que els grans fenòmens musicals de masses projectats per les grans multinacionals també travessen pel seu moment més baix. Fins i tot campanyes virals com presentades en amb embolcall indie queden en entredit. Perillen, i tot, les expectatives del hype de Lana del Rey a pocs... (cont.)
124 singles, EPs i mini-àlbums de 2011
Encara que el single digital es va obrint pas, principalment com a via promocional gratuïta, de set, deu i dotze polzades encara arriben setmana rere setmana a les botigues de discos. Debuts, cares-B, mp3… fins a 124 singles, EPs i mini-àlbums he recopilat en aquesta llista com els meus favorits de l’any. En el cas... (cont.)
Being There – The Radio
Guitarres de distorsions brutes i sorolloses, textures de sintetitzadors que marquen el contrapunt, i l’immediatesa de l’esperit pop. Nu gaze diuen que s’anomena aquesta nova onada de grups joves que han reviscut l’esperit del shoegaze de finals dels 80 i una mica també el noise pop dels 90. Tot canvi generacional implica una revisió d’èpoques... (cont.)
Mood Rings – Promise Me Eternity
El debut en vinil del grup d’Atlanta Mood Rings te l’estranya particularitat de poder ser descrit amb un reguitzell d’etiquetes tan en àuge en aquest 2011 i, al mateix temps, aporta una alenada d’aire fresc que et fa recuperar el plaer del pop, si en algun moment has badat o has experimentat aquella saturació musical... (cont.)
Tiny Fireflies – Change
El segell sevillà Little Treasure s’ha proposat corroborar aquella dita que assegura que «al pot petit hi ha la bona confitura» inaugurant el seu catàleg de singles en CD-R de 3″ amb l’EP Change de Tiny Fireflies. En menys de dues setmanes s’han exhaurit les 125 còpies d’aquesta edició limitada i artesanal. La clau? Un... (cont.)
Erika Spring – 6 More Weeks
El temps de descans que va decidir prendre’s l’any passat Au Revoir Simone ha permès que les seves components encetin projectes paral·lels molt interessants. A la vegada que Annie Hart publica el seu primer àlbum amb el seu nou grup, Pursesnatchers, Erika Spring debuta en solitari compartint 7″ amb els també novaiorquesos Violens. 6 More Weeks, a... (cont.)
Evans the Death – Threads
Dintre de la literatura barroca hispànica va haver dues grans tendències estilístiques, antagòniques d’esperit però d’igual vàlua meritòria: la lírica ampulosa, excessiva i recargolada culterana, i la breu, punyent i precisa lírica conceptista. Aquest darrer enfocament és just el que trobem al debut dels anglesos Evans the Death: amb poc més de 120 segons per... (cont.)
Blouse, fosa a negre
En qüestió de 4 mesos, el grup de Portland Blouse ha experimentat una projecció discogràfica a l’alçada de la seva proposta musical: de debutar amb un 7″ a Captured Tracks a ser un dels nous fitxatges més interessants de Sub Pop d’aquest 2011, juntament amb formacions com Still Corners o Memoryhouse. Des del primer moment,... (cont.)
Naturalesa Salvatge – Una llum infinita
Després d’uns quants mesos de gestació i quan la primavera tocava a la seva fi es va publicar el passat 3 de juny Una llum infinita, el debut de Naturalesa Salvatge. Quan un s’escolta aquest prometedor mini-àlbum d’indie pop de mena, se’n fa difícil assimilar que a les biografies dels seus cinc components predominen les formacions... (cont.)
Fonda – Better Days
Descobrir un grup amb el seu nou treball i que t’atregui des del primer segon és d’allò més. Descobrir que el grup no té res de nou i que els seus discos anteriors et provoquen una sensació similar, és encara millor. Això és el que he experimentat amb Fonda. Pluja guitarres distorsionades incontestablement pop, paradigma... (cont.)
