L’any 2010 vam viure dos fenòmens hype en paral·lel la trajectòria dels quals va fer una paràbola tan pronunciada com el tracte superficial que van rebre per part de la crítica (?) de tendència micro-blogosfèrica. Per una banda, la lluminositat del chillwave (reconvertit en glo-fi o hypnagogic pop o la propera etiqueta amb la qual la pretenciositat dels etiquetadors es vulgui diferencia), i d’altra banda, la foscor del witch house. L’absurd de la condició efímera que se li ha volgut donar a aquestes noves tendències ha arribat al punt que, actuacions com les previstes del grup Salem al Primavera Sound (la prevista per al Sònar ha estat recentment cancel·lada) sembla que arribaran quan el hype estigui més que caducat. Ridícul.

El passat desembre va veure la llum el debut del duo de Brooklyn Creep. L’acollida expressada per la blogosfera més trendy va ser tan freda, superficial i insubstancial, que amb un tweet i un enllaç al vídeo de torn en tenien prou. Pitjor encara: si s’acompanyava algun comentari, aquest es limitava a remarcar la seva obsolescència (siguem trendies). Ni tan sols als 80, la dècada dels artistes de “usar y tirar”, hi havia aquesta falta de respecte absurda.

Days, el debut de Creep publicat a Young Turks, resumeix en només dos temes l’antipostulat del witch house. Intro és una amalgama d’efectes digitals i samples inquietants, gairebé la paròdia d’una banda sonora d’una pel·lícula de terror de sèrie B dels anys 80. A la vegada, és l’anti-cara-A, donat que el tema principal és la cançó Days. El reclam principal és indubtablement la participació de la Romy Madeley-Croft, la veu de The xx. La Lauren Dillard i la Lauren Flax prenen la vessant més introspectiva del dubstep per a crear una peça de ball melancòlic. Val a dir, que per moments sembla més un experiment de The xx que una composició d’un grup diferent: la veu de la Romy és un arma de doble tall, de la mateixa manera que, a molts, ens pot recordar a la veu de la Tracey Thorn i pensar en un experiment dels Everything But the Girl adaptats a les darreres tendències (com ja van fer a la meitat dels 90).

Potser els impacients que “consumeixen” música obliden aquesta cançó abans d’acabar-la d’escoltar, però, dintre del seu gènere, Days és un dels singles més atractius que s’han publicat.

Escoltar més:

  • Creep – Days EP (Young Turks, Spotify)