El segell britànic No Pain In Pop només ha publicat en els seus 3 anys de vida 16 referències, però cadascuna d’elles ha esdevingut una veritable joia musical. Va inaugurar-se amb el debut de Telepathe i van ser ells qui portaren a aquesta banda de l’Atlàntic també els HEALTH, Veronica Falls o la Nite Jewel. Més recentment, han donat la seva primera oportunitat a formacions tan interessants com Bathcrones o Forest Swords, encara que el llençament que més m’estimo de No Pain In Pop és el 7″ debut de Trailer Trash Tracys, Candy Girl. La seva disetena referència serà ben aviat el debut dels londinencs Echo Lake.
Young Silence (No Pain In Pop, 2011) és un mini-àlbum de 6 temes en format de 12″ de psicodèlia onírica: drones, cors angelicals filtrats i sobreposats, i una anella de Möbius de l’etern retorn entre les sonoritats orgàniques i les electròniques. Per moments un pensa en els últims Beach House passats pel sedàs del noise o uns Tamaryn menys densos i foscos. És aquesta sinestesia un dels seus punts forts: cada segon de la seva música està farcit de capes i capes de sons i reverberacions que no només no saturen, sinó que el conjunt esdevé delitós i lleuger. El tema que obre la cara-A, Sunday Evening, recull bona part de la seva essència: si baixes les defenses, caus en la seva xarxa immediatament i ja no saps on comença i on acaba la cançó, on és dalt i on és baix, quan marxen els sons cap endavant i quan cap endarrera. Amb In Dreams, un dels primers temes que van donar a conéixer, un cert krautrock contingunt es dona la mà amb el dream pop.
Tanca la cara-A Everything is Real, amb la qual treuen la seva faceta més Velvet Underground per atansar-la al noise mica en mica, acaronant-la fins que claudica per ella mateixa. Un altre exemple de cançó que va evolucionant (per no dir progressant) és la darrera del disc, Buried At Sea, que del paisatgisme oníric acabem en un ball a càmera lenta: si tanques els ulls, pots sentir com t’enfonses en el mar.
Justament aquesta setmana el grup estrena el vídeo de Young Silence, un tema breu que en 2 minuts és capaç de muntar i deconstruir el seu propi shoegaze mitjançant un pop embrutat pel noise. Meravellosa. Com a dada curiosa, el vídeo es va enregistrar amb el dispositiu Kinect de Microsoft i es va aconseguir un efecte computeritzat similar al del vídeo House of Cards de Radiohead (Youtube).
Young Silence surt a la venda el proper 14 de febrer en 12″ limitat i ja es pot encarregar a la botiga on-line de No Pain In Pop.
Escoltar més:
- Echo Lake – Young Silence (mini-àlbum, Spotify)
- Echo Lake – Young Silence (Soundcloud)
- Echo Lake – Everything Is Real (Soundcloud)
- Echo Lake – Alisa – Ariel Pink cover (Soundcloud)
