Avui mateix comença 17a edició del Festival Internacional de Benicàssim, el FIB 2011. L’organització no ha fet públics fins aquesta mateixa matinada de dimecres a dijous els horaris definitius del festival i ha estat mitjançant la seva pàgina oficial de Facebook. Continuant amb la tendència dels darrers anys de no lliurar horaris en paper de forma gratuïta per als assistents, només es poden adquirir amb el pack de benvinguda per 6€. Si sou dels que us estimeu més portar impressos els horaris des de casa, aquí teniu la darrera actualització dels horaris oficials recopilats en un arxiu Excel (en Helvètica), 100% editable i de lliure distribució:
FIB 2011 – Horaris
(descarregar Excel + PDF + mapa oficial)
Versió 1.0, 14/07/20111
Aquesta edició ens trobem amb poques solapacions destacables, però molts concerts que es trepitjen per un quart d’hora. Si encara no teniu clar per quins grups us decidiu, a l’Excel estan marcats en negreta les recomanacions especials d’Eufonies. Filant prim, dijous l’actuació més interessant és la de l’Anna Calvi, una de les artistes femenines revelació de l’any, tal i com va predir la BBC incloent-la a la seva llista Sound of 2011. En la seva actuació a Madrid al festival Día de la Música 2011, va demostrar que és quelcom més que una nova PJ Harvey, per aptituds vocals i amb la guitarra elèctrica. Divendres és un bon dia per a descobrir a dues noves formacions en directe com són Cosmen Adelaida i I Am Drive, així com gaudir dels sempre explosius directes shoegazers de Nadadora. The Stranglers, com a clàssics de la new wave britànica són un d’aquells grups que paga la pena veure’ls. De l’esperat concert de The Strokes no cal ni parlar-ne, no? Dissabte hi ha una segona ocasió per veure Nadadora (per als qui es van estimar veure sencer el concert de Nudozurdo), però just per arribar al concert de Tame Impala, una de les revelacions de 2010 i un dels grups veritablement indies més atractius de tot el cartell, exactament igual que la baixa fidelitat de Spectrals. Davant del dilemma britànic Bombay Bicycle Club vs Mumford & Sons, la meva aposta és pels primers, que a més a més presentaran temes nous. A la nit, Beirut, Arctic Monkeys i Primal Scream són caps de cartell per mèrits propis. Finalment, diumenge, després de veure Antònia Font a les 19h (catalans al sol…), The Joy Formidable són un valor segur en directe. A continuació es produeix una de les solapacions potser més absurdes del festival, com és Noah & the Whale i Veronica Falls a les 21.25h, davant la qual inclino la balança pels segons: malgrat que no he vist cap dels dos en directe, els primers singles de Veronica Falls, així com l’avançament del seu primer disc, són prou motius com per a intentar descobrir-los en directe. La resta de la nit parla per ella mateixa, amb Portishead i Arcade Fire com a plats forts, però no cal oblidar l’experimentalitat fosca d’Anika, una altra d’aquelles formacions que posen sentit a l’indie de l’indiestream del cartell del Festival Internacional de Benicàssim.
