Un dels últims EPs que vaig escoltar el desembre passat va ser In These Woods a càrrec d’un grup suec anomenat First Love, Last Rites. Aquella col·lecció de 5 temes ja definien a la perfecció l’estil d’un grup que aquest mes de gener acaba de publicar el seu primer llarga durada, First Love, Last Rites (Nomethod Records). L’abús de l’etiqueta indie ha fet que hagi perdut qualsevol significat, però si alguna vegada n’ha tingut, seria el mateix que els definiria. Les cançons de First Love, Last Rites sonen a “indie dels 90″, passat pel filtre escadinau i pels ulls (i cap, i cor, i tot allò que es fa servir per a composar cançons) d’uns nois joves de la segona dècada del s.XXI. Així, el seu In These Woods EP sona per moments als Mew de la primera època a cançons com Bear o Ghosts, però també a uns Fugazi o Dinosaur Jr rejovenits.

Del seu primer LP (disponible a Spotify) el primer que crida l’atenció és la brevetat de les 10 cançons que el composen, ja que només dues superen els 4 minuts. És fascinant com aconsegueixen condensar amb tanta contudència els seus temes: defugen de les reiteracions i de la sobreexplotació de les melodies. La seva sonoritat i actitud és shogazer, i la bellesa de les seves cançons la mostren nua i obertament, sense adornaments, i ni tan sols la distorsions de les veus o les guitarres l’embruten.

Obre el disc Always Too Late, peça amb aires a Doves però amb actituds del noise, en la mateixa línia que Before I Understand, amb la qual assoleixen una concisió sonora magnífica. Slow Wind va ser la primera cançó estrenada del disc, una bona mostra del shoegaze del grup, tendre i d’acció directa a l’hipotàlam. Ara bé, més rotunda és encara Absence, 100 segons directes i sense contemplacions que podrien haver signat els mateixos My Bloody Valentine a la seva millor època (si és que van tenir de dolenta). Everything Else, la cançó “llarga” de la cara-A rep la influència directa dels Sonic Youth: després de dos minuts de lletra indesxifrable tenim dos més de pur soroll (eufònic, evidentment). La cara-B comença amb First Love, Last Rites (nom del grup, del disc i de cançó, la tríada del pop), un tema instrumental amb una asombrosa similitud amb la genial Forced In de Muse (Spotify), una de les primeres cares-B del grup de Devon (de quan encara tenien originalitat). El grup s’endinsa, fins i tot, en el dreampop més agredolç al seu actual single, I’m Gone, del qual estrenen videoclip aquesta setmana.

Cap de les 10 cançons d’aquest disc resulta prescindible, ans al contrari, es tracta d’un dels primers millors debuts d’aquest 2011. Es pot adquirir en format digital o en LP (edició limitada de 500 còpies) al Bandcamp de Nomethod Records.

Escoltar:

  • First Love, Last Rites – s/t (Nomethod Records, 211) (Spotify)

Descarregar:

Altres vídeos: