Recuperar essències musicals és una tasca complicada. Si és premeditat, el més probable és caure en l’artificialitat i la previsibilitat. Quan sorgeix com quelcom espontani, com la veritable expressió d’allò que vols transmetre, i després resulta que l’obra destil·la aquesta essència, pot ser meravellós. Darrerament tenim un exemple, Kaputt, el novè àlbum dels canadencs Destroyer, el més atractiu de tota la seva discografia i que transmet l’essència del millor pop downtempo dels 80 a cançons com l’irresistible Chinatown (Soundcloud).
Aquesta setmana ha sortit a la venda el debut d’una formació, també canadenca, Footprintz. Addy Weitzman i Maurice Knecht viuen a Mont-real i acaben de publicar discretament un 12″ que trenca el continuum espai-temps. Pop electrònic elegant, en clau downtempo, d’aquell europeïsme cosmopolita dels 80. Tanques els ulls i veus còctels elegants, Saint-Tropez, fotografies velades carregades de bons records… i no em refereixo a un Tumblr hypster. La cara-A l’obre Utopia i la seva cadència hipnòtica que convida al ball de proximitat, d’aquell de xiuxiujejar a cau d’orella la lletra de la cançó. Girant el vinil, l’Ewan Pearson s’encarrega de transportar aquest tema a un house de trenc d’alba eïvissenc. L’altra cançó del disc és Golden Dreams (res a veure amb la peça homònima de Invisible Limits), un exercici de synth pop més fosc, de sonoritats properes als Depeche Mode amb l’Alan Wilder, amb certs tocs d’italo.
Footprintz – Utopia by Duha Rahman
Footprintz – Golden Dreams by Duha Rahman
De debó que això s’ha fet al Canadà a l’any 2011? Costa de creure-ho, però si. Utopia EP ja està a la venda en 12″ i format digital, al segell alemany Visionquest.
