Des de l’any 2003, la BBC publica al Regne Unit a finals d’any una llista amb els possibles artistes revelació de l’any següent, desencadenant el hype en la seva màxima expressió. La crítica especialitzada ha anat predint (potser orquestrant des de la foscor, segons el parer) l’èxit de gran quantitat de grups que, amb un parell de singles al mercat i un grapat de maquetes han acabat guanyant-se fama internacional. Comprovar com s’han anat acomplint aquestes prediccions porta a plantejar-se l’autenticitat de l’èxit de molts grups, però veure com també hi ha hagut destacables víctimes pel camí permet dubtar fins a cert punt.

El pas de l’indie de Keane o Franz Ferdinand a l’èxit internacional, el triomf a la radiofòrmula de Mika, The Ting Tings, McFly o Duffy… però també relatius fiascos com els d’Adele, Little Boots o The Bravery… o el fet que varen passar per alt els Arctic Monkeys. Així són els Sound of…, els quals, per aquest 2010, havien nomenat l’Ellie Goulding pròxima artista revelació, però el seu èxit encara no ha creuat el Canal de la Mànega.

No obstant això, dels cinc artistes seleccionat per al Sound of 2010, un dels que més expectatives havia generat ha estat el duo de Manchester Hurts. Potser sigui perquè varen ser seleccionats sense haver publicat ni tan sols el seu primer senzill i tampoc contaven amb un ampli recolzament a les principals plataformes musicals 2.0 com Myspace. Què portaria als gurús musicals britànics a triar aquesta formació? Potser la seva inclinació pel pop britànic de la segona meitat dels 80 i el moment revival que aquesta etapa està experimentant al 2010. Potser la seva cuidada estètica monocroma, dirigida per l’infalible Anton Corbijn i que Depeche Mode ha decidit deixar enrere. Potser perquè les seves cançons sonen a pop electrònic accessible per a la radiofòrmula i que agrada als qui superen la trentena i també als adolescents que descobreixen ara els 80 sense els prejudicis d’aquells que reneguen d’aquesta dècada.

Sigui com sigui, el primer disc de Hurts no arribarà fins al 16 d’agost (època pèsima tradicionalment per a publicar discos…) i fins ara només han publicat dos senzills, Wonderful Life (no confondre amb el cèlebre tema homònim del Black) i Better Than Love. Aconseguiran l’èxit de masses confirmant el hype o es quedaran com el bluff més gran de 2010?

El cas és que el grup ja ha confirmat les seves primeres dues dates per a Barcelona (La 2 de l’Apolo) i Madrid (Joy Eslava), el 26 i 27 d’octubre respectivament.