Minimal 21 va ser un dels darrers grups barcelonins que vaig descobrir gràcies a Myspace fa poc més de 2 anys, juntament amb Chinese Christmas Cards i Fred i Son. A principis de 2009 encara es deien simplement Minimal i acabaven de publicar la seva primera maqueta i una versió del tema El sirviente de Miqui Puig. Van copsar la meva atenció a l’instant amb el seu pop electrònic delicat, proper a l’indietrònica i al trip hop, amb moments fins i tot acústics, on destaca la veu alba de la Núria Tamayo. Metàfores líriques i sonores amb una particularitat tan inusual com prometedorament arriscada: la de tenir el potencial d’arribar a un consum mainstream sense estar calculadament premeditat.

El projecte de Minimal 21 té un recorregut encara més llarg, que es remunta a principis de la dècada passada. El seu debut oficial va ser el mini-àlbum Tiny Can, exercici del millor trip hop català des de la primera època de Fang, publicat al segell francès Ubahn l’any 2005. Amb el canvi de formació, amb l’Oriol Codina i la Núria com a nucli, i de llengua les seves lletres es van omplir d’un cromatisme poètic, completament antagònic a la superficialitat de la plaga “costumista” que patim en aquest 2011. Cançons com La mare absent, La lluna i la mitjanit o El dia que Dante va baixar a l’Infern i es va trobar amb la Divina Comèdia són els millors exemples del nou rumb de la formació i del que seria el seu debut.

Ara bé, vorejar la frontera del pop independent i el de masses és perillós. El seu primer àlbum, L’habitació del fons (Spotify), publicat l’any passat amb Blanco Y Negro, va passar injustament desapercebut tant pel públic com la crítica, catalana i estatal. Potser va ser l’absència d’ukeleles, potser és que no són cançons de foc de camp, potser és que no busquen aquella complicitat forçada de sentir-se identificat amb cada vers, potser és que no es poden emmarcar dins de cap nou corrent musical nostrat… Però ni tan sols la seva eficaç re-interpretació del Teardrop de Massive Attack sota el nom de Miralls va ser prou com per a tenir més ressó.

Durant aquest any i mig, a més a més de d’autoeditar l’EP acústic De paraules i acords, Minimal 21 s’han reestructurat, ara amb la Núria i el Sergi Venteo al capdavant, i han anat enllestint el que serà el seu segon àlbum, El fil d’Ariadna, el qual veurà la llum el proper mes de gener de 2012. Avui s’estrena el seu primer senzill, Nina de bronze trencada. Un synthpop més fosc, amb una línia de baix que ens evoca immediatament a l’A Forest de The Cure, on la veu suau de la Núria pren les regnes amb una subtilesa hipnòtica.