Montreal continua sent un focus de bandes amb qualitats musicals indubtablement elevades i d’apostes atractives i sorprenents: des dels més que coneguts Arcade Fire o Tegan & Sara, fins a la densitat dels Godspeed You! Black Emperor (ara Silver Mt. Zion), passant per Sunset Rubdown, Bell Orchestre o Stars. Ara bé, trobar-ne grups d’aquesta bonica ciutat del Quebec que cantin en francès resulta malhauradament inusual. Potser per això resulta tan agradable com estrany que el debut dels Monogrenade sigui interpretat en aquesta llengua.
La saveur des fruits (Spotify) és la carta de presentació d’aquest quartet d’art-pop, un mini-àlbum de 8 petites dosis de creativitat addictiva. La varietat estilística pot arribar a ser desconcertant, però entre tots els temes trobem una constant curiosa: la percussió queda reduïda a la mínima expressió, res de barroquismes, res d’una bateria avorrida que no aporta més que ritme de fons, sinó programacions encertades i percussió, tant acústica com electrònica, en la seva mesura exacta. D’aquesta manera juguen amb els ritmes trencats a 040908 814am o Ce n’est rien, o fins i tot a Le pantin, amb la qual demostren fins i tot el costat més ballable del seu so electroacústic, com també passa a De toute façon, amb la qual tanquen el disc i que per moments ratlla el shoegazing. El pop i la tendresa del glockenspiel contrasta amb el swing amb aires de cabaret de Les collines d’Ambord o l’intimisme èpic de Chambre aux miroirs, el millor moment de tot el disc.
Per a la promoció d’aquest llançament, de moment només digital al segell Paper Bag, s’ha realitzat un video de Ce soir, molt representativa si hem d’establir un terme mig per a la diversitat sonora de Monogrenade.
