Si hi ha un artista inquiet dintre de l’escena musical sueca, aquest és sense cap mena de dubte el Johan Angergård. El fundador i director del segell Labrador Records també ha estat fundador o membre de numeroses de bandes com Acid House Kings, The Legends o Club 8. Des de fa tres anys, entre gira i gira, entre disc i disc, ha estat engendrant juntament amb el fotògraf i músic Henrik Mårtensson un projecte que veurà la llum definitivament el proper 27 de setembre amb la publicació de l’àlbum The Sea of Memories: Pallers.
L’any 2008 van debutar amb el seu Humdrum EP, al qual el Johan explorava la seva vessant més electrònica. El que havia de ser el següent treball de The Legends s’allunyaria de l’electropop de l’àlbum Facts and Figures i derivaria cap al noise, mentre que Club 8 havia anat derivant cap a l’indie pop i deixava de banda mica en mica l’europop que per moments els acostava a Saint Etienne. Amb els dos temes que presentava el seu EP debut Pallers oferien un pop electrònic subtil i elegant, downtempo per moments a Humdrum i més proper a l’indietronica amb Slow Down Quickly. Dintre de l’escena de pop electrònic sueca més innovadora del moment, amb The Tough Alliance i Air France al capdavant, marcaven un contrapunt més intimista.
Pallers - Humdrum
Dos anys després arribaria The Kiss, la seva primera gran obra d’art: cinc minuts de pura bellesa electrònica. A partir de la senzillesa d’un loop de conga i una delicada seqüència analògica es va construïnt amb capes de sintetitzadors, cordes electròniques i una veu que sembla arribada directament del jardí de l’Edèn, una cançó que faria patir l’Stendhal. Per aquesta raó va ser triat com un dels singles favorits d’aquest blog de l’any 2010.
Pallers - The Kiss
Durant aquest any 2011 Pallers acabarien d’arrodonir els altres 8 temes que formarien el seu primer llarga durada, l’inspiració del qual va des de l’experimentalitat alemanya de Roedelius, Ashra o els trànsit dels teclats del Klaus Schulze, fins a l’ambient de darrera generació de Leyland Kirby o la psicodèlia electrònica de Peaking Lights. Els fonaments de les composicions de Pallers són molt més consistents que res que s’acosti al chillwave o glo-fi casolà.
Amb el disc acabat, a començaments de l’estiu es donava a conèixer Come Rain, Come Sunshine, una altra mostra del synth pop hipnòtic d’esperit analògic del grup, aquest cop més uptempo, que incita al ball. Ha estat un dels temes triats pel recopilatori æstival 2011.
Pallers – Come Rain, Come Sunshine
El quart i darrer tema previ a la publicació el proper 27 de setembre de The Sea of Memories ha estat Years Go, Days Pass. Malenconia i nostàlgia, en la lletra i les sonoritats sintètiques, ambient pop per l’Europa d’un crític segle XXI que mira amb recança el seu passat recent i l’inexorabilitat del temps.
Escoltar més:
