Yasuharu Konishi va fundar l’any 1985 Pizzicato Five, un grup apadrinat pel Haruomi Hosono de la Yellow Magic Orchestra el qual, des del seu debut amb el single Audrey Hepburn Complex (Youtube), apostaria per un pop de reminiscències 60s però vestit amb l’electrònica contemporània. Amb una forta identitat dintre de l’escena musical japonesa, a principis dels 90 van liderar l’anomenat Shibuya-kei, un moviment de l’escena indie de la metròpoli de Tokyo caracteritzat per la barreja del pop yé-yé, amb el jazz i l’electrònica, el qual retratà a la perfecció el Japó de la bombolla econòmica. La seva cantant, Maki Nomiya, esdevindria una icona de la modernitat que veia en el vintage i en l’estètica afrancesada un signe d’identitat. La seva dissolució l’any 2001 va elevar el grup definitivament a la categoria de culte.
10 anys ha trigat Yasuharu Konishi en encetar el seu projecte musical en solitari: Pizzicato One. Durant aquest temps l’haviem vist en la seva faceta de productor, tant amb artistes J-pop consagrades com la Mika Nakashima, com amb d’altres en clau Shibuya-kei com Karly. Potser és aquest projecte amb l’idol Karia Nomoto el que més bé ha sabut recuperar l’essència P5 amb treballs com ara The Night Is Still Young (precisament, el títol d’un dels grans èxits de Pizzicato Five) i temes com And When I Die (Youtube). Però no ens hem d’oblidar la proximitat que sempre ha tingut Konishi amb l’easy listening, i així és nota en els arranjaments que va fer per al grup Riez! al 7″ Gente (Youtube).
Pizzicato One és el nom amb el qual Yasuharu Konishi presenta Juuichi no totemo kanashii uta (Onze cançons molt tristes) o One and Ten Very Sad Songs. Es tracta d’un CD amb 12 (?) versions de temes de cançons composades originalment en anglès, amb 11 cantants diferents, que sortirà a la venda el proper 25 de maig a Universal Jazz Japan. Entre els artistes versionats trobem clàssics dels 60 com ara Nilsson, The Jarmels, Cher o dels 70 com John Lennon, Quincy Jones o Ron Davies. També de més antics, com ara l’eterna I Wanna Be Loved By You popularitzada per Marilyn Monroe. Menció especial es mereixen els temes d’arranjaments orquestrals com el clàssic televisiu Suicide is Painless o la cançó popularitzada per la Cleo Laine If We Lived On The Top of a Mountain. La bossa nova no pot faltar a un treball signat pel Konishi, per això inclou una versió del clàssic Manhã de Carnaval de Luiz Bonfa en la seva versió anglesa Morning of Carnival i una altra del Preciso aprender a ser só en anglès, If You Went Away, del Marcos Valle. Precisament per aquesta versió compta amb la veu del cantant brasiler.
Konishi ha comptat amb grans veus com les de Nicole Willis, Marlena Shaw, Rosy, Gwyneth Herbert o Maia Hirasawa. En l’apartat masculí, a més a més del Marcos Valle, també canten l’holandés Wouter Hamel, Christopher Smith, Roger Nichols, Eric Matthews i el Roy Phillips de The Peddlers.
Aquest és el contingut del disc. Les versions originals les he recopilat en una llista de reproducció d’Spotify.
- to learn to sleep alone
- One (feat. Rosy)
- Imagine (feat. Marlena Shaw)
- A little bit of soap (feat. Nicole Willis)
- I wanna be loved by you (feat. Wouter Hamel)
- Bang bang (feat. Maia Hirasawa)
- A day in the life of a fool (feat. Gwyneth Herbert)
- If you went away (feat. Marcos Valle)
- Maybe tomorrow (feat. Christopher Smith)
- Suicide is painless (feat. Roger Nichols & the Small Circle of Friends)
- If we lived on the top of a mountain (feat. Eric Matthews)
- A long hard climb (feat. Roy Phillips)
El primer single de Pizzicato One és la versió de l’Imagine amb la veu de la Marlena Shaw.
Veig poc probable que el disc s’arribi a distribuir físicament a Europa, però estarà disponible no només a iTunes, sinó a les principals botigues de venda online: CDJapan, YesAsia, Amazon i HMV Japan.
Actualització del 2 de febrer de 2012:
- Pizzicato One – One And Ten Very Sad Songs (Spotify)
