En un moment en què la indústria discogràfica agonitza, sembla que els grans fenòmens musicals de masses projectats per les grans multinacionals també travessen pel seu moment més baix. Fins i tot campanyes virals com presentades en amb embolcall indie queden en entredit. Perillen, i tot, les expectatives del hype de Lana del Rey a pocs dies de la publicació del seu primer disc. Ara bé, sembla clar que a l’any 2012 la propera diva del pop es presentarà davant de tothom des de baix, el triomf definitiu de l’indiestream. Precisament una de les candidates a assolir aquest estatus ha optat per aquesta via, tot i tenir un nom tan poc comercial com Soso.

La sueca Sophia Somajo estrena aquesta setmana Who’s Gonna Love Me, el primer senzill del seu nou projecte en solitari sota el nom de Soso. La cançó és un combo que, a dia d’avui, hauria de ser guanyador: una veu que amalgama la calidesa de les veus blanques del R&B amb la força de la diva electropop, amb una producció més propera al treball del Ben Hillier amb els últims discos de Depeche Mode que a l’electrònica de ball de Diplo o Xenomania. El vídeo no fa gaire justícia al tema, però  podem veure una suggerent Soso (o una jove Monica Bellucci, segons com).

Lluny de ser un producte prefabricat, Sophia Somajo sempre ha reivindicat la seva independència creativa, ans al contrari: fins i tot ha col·laborat amb Robyn i altres projectes musicals com a lletrista i compositora. No és exagerat afirmar que és una insider de la indústria discogràfica sueca. Al seu debut l’any 2007 amb l’EP Stockholm Diaries ja apuntava en la direcció de Soso. Després de publicar amb Warner el seu primer àlbum, The Laptop Diaries, l’any passat publicava amb Universal un desconcertant Chinese Tekkno EP, pastitx de tot l’esmentat anteriorment amb uns pressuposat toc oriental (i un cert abús del Vocoder).  El segon àlbum de la Sophia havia de ser en aquesta línia i portar per títol That Time I Dug So Deep I Ended Up In China. Per a presentar-lo, es va estrenar a principis de 2011 aquest fals documental, un viral com s’ha de fer:

No obstant, sembla que That Time I Dug So Deep I Ended Up In China veurà la llum en els propers mesos com a Soso. Falta veure si també inclourà Wristcutters Inc., tema que va presentar l’any passat i al qual col·labora Howling’ Pelle de The Hives. Sigui com sigui, la proposta musical de Sophia Somajo és difícil d’encasellar i pot suscitar tant d’escepticisme com d’atracció. Assegura que els temes els enregistra al seu apartament d’Estocolm i que ha composat i produït tots i cadascun d’ells. Només per això ja paga la pena seguir-la de prop.

Escoltar més:

  • Soso – Who’s Gonna Love Me (remixes) (Soundcloud)
  • Sophia Somajo – Wristcutters Inc. (Spotify)
  • Sophia Somajo – The Laptop Diaries (Spotify)
  • Sophia Somajo – Stockholm Diaries EP (Spotify)