Rebre maquetes a l’adreça de correu electrònic d’un blog musical no és res extraordinari. Personalment, procuro escoltar tot el que rebo, esperant trobar alguna nova proposta que em faci vibrar, però la realitat és que la majoria s’escapen a les meves preferències. Ara, quan el mail arriba des de Finlàndia i, després d’escoltar les cançons, et venen ganes de donar a conèixer el que acabes d’escoltar, entra aquell dubte existencial si un ja té una certa predisposició quan es tracta d’escandinaus.

Streak and the Raven és un grup de la localitat finesa de Seinäjoki que ben just acaba d’estrenar The Federation EP, la seva segona recopilació de cançons. Fent allò tan emocionant com resulta un tast a cegues m’he trobat amb tres cançons d’un indie rock que per moments recorda a Doves, s’acosta al post rock lleuger de The Appleseed Cast i d’altres evoca l’onirisme de l’ambient pop dels seus connacionals Husky Rescue. Així, The Federation Begins, és potser el tema més cridaner dels tres: l’estructura progressiva de la peça, amb un pont que rememora veritablement el rock progressiu dels 70, és força captivadora.

The Federation Begins by Streak and the Raven

The Federation March té un començament amb una cadència vocal que fa pensar en el Tom Smith de Editors, però el ritme ascendent i la progressió de la pròpia cançó fan que ho oblidis de seguida i et submergeixis en la seva èpica continguda.

The Federation March by Streak and the Raven

A Stones and Berries la primera sorpresa és el canvi vocal: ens hi trobem amb un duet liderat per una veu femenina com a eix d’una delicada peça d’aquell ambient pop que els paisatges nevats saben inspirar tan encertadament als escandinaus.

Stones and Berries by Streak and the Raven

La sensació final és molt positiva, encara que amb un punt agredolç: The Federation EP va estar enregistrat en directe a l’estudi, i, per moments, la mescla desllueix el resultat. Sona massa a maqueta, que no hauria de ser un retret, sinó fos perquè Streak and the Raven ja havien publicat l’any passat un primer EP, Crossing Tonesker (2010, Marvellous Mermaid)  amb una qualitat sonora molt superior.

Sigui com sigui, una vegada més em trobo amb un nou grup que ve del fred nòrdic, però que és capaç de reflectir la seva bellesa en cançons.

Escoltar més: