Trailer Trash Tracys – Ester
El meu idil·li amb Trailer Trash Tracys va començar a principis de 2009, quan No Pain In Pop va estrenar les seves maquetes. Brutes, saturades, sorolloses, captivadores, fascinants. Amb només dos temes, Strangling Good Guys i Candy Girl, el grup de Londres publicava un dels meus debuts favorits dels últims anys. Trailer Trash Tracys destil·laven... (cont.)
Being There – The Radio
Guitarres de distorsions brutes i sorolloses, textures de sintetitzadors que marquen el contrapunt, i l’immediatesa de l’esperit pop. Nu gaze diuen que s’anomena aquesta nova onada de grups joves que han reviscut l’esperit del shoegaze de finals dels 80 i una mica també el noise pop dels 90. Tot canvi generacional implica una revisió d’èpoques... (cont.)
Echo Lake – Young Silence
El segell britànic No Pain In Pop només ha publicat en els seus 3 anys de vida 16 referències, però cadascuna d’elles ha esdevingut una veritable joia musical. Va inaugurar-se amb el debut de Telepathe i van ser ells qui portaren a aquesta banda de l’Atlàntic també els HEALTH, Veronica Falls o la Nite Jewel.... (cont.)
One eskimO, el poder de la imatge i la fòrmula
Hi ha ocasions en què s’intueix quan un grup de música reuneix una sèrie de qualitats que serien capaces de catapultar-lo de l’ostracisme de l’indie de Myspace a l’èxit massiu i destructor del mainstream més voraç. One eskimO seria un d’aquests grups els quals, mitjançant la campanya de publicitat adient, la banda sonora de torn... (cont.)
Lucky Soul – White Russian Doll
Ja han passat gairebé tres anys des del debut de la formació londinenca Lucky Soul amb l’Ali Howard al capdavant i dos anys des de la publicació de The Great Unwanted, un primer llarga durada farcit de melodies pop i arranjaments sixties amb un xic més d’elegància que The Pipettes tan de moda en aquell... (cont.)
