Being There – The Radio
Guitarres de distorsions brutes i sorolloses, textures de sintetitzadors que marquen el contrapunt, i l’immediatesa de l’esperit pop. Nu gaze diuen que s’anomena aquesta nova onada de grups joves que han reviscut l’esperit del shoegaze de finals dels 80 i una mica també el noise pop dels 90. Tot canvi generacional implica una revisió d’èpoques... (cont.)
Recopilant l’estiu de 2011
Acabar de resumir el que ha estat un estiu musical amb tantes i tantes cançons com a banda sonora ha estat força complicat. Grans discos, singles per recordar, EPs que gairebé passen desapercebuts al gran públic… de tots els gèneres i tendències. Tantes referències que han hagut de ser curosament seleccionades i ordenades en una... (cont.)
Fonda – Better Days
Descobrir un grup amb el seu nou treball i que t’atregui des del primer segon és d’allò més. Descobrir que el grup no té res de nou i que els seus discos anteriors et provoquen una sensació similar, és encara millor. Això és el que he experimentat amb Fonda. Pluja guitarres distorsionades incontestablement pop, paradigma... (cont.)
New Art Revol
Entre el moviment dels indignats, la #acampadabcn i el recent Primavera Sound, se’ns ha passat un mes de maig que ha vingut carregat de novetats discogràfiques que no es poden passar per alt. New Art Revol recull una trentena de cançons, algunes força esperades i d’altres que han arribat sense fer soroll però es mereixen... (cont.)
First Love, Last Rites – s/t
Un dels últims EPs que vaig escoltar el desembre passat va ser In These Woods a càrrec d’un grup suec anomenat First Love, Last Rites. Aquella col·lecció de 5 temes ja definien a la perfecció l’estil d’un grup que aquest mes de gener acaba de publicar el seu primer llarga durada, First Love, Last Rites... (cont.)
167 discos favorits de 2010
En aquest inici de la dècada dels anys 10 del segle XXI, el món discogràfic ja no és el que era fa ben just 10 anys. Amb l’expansió impossible d’aturar dels formats digitals i la banda ampla, avui en dia gairebé tots els discos acaben a la Xarxa fins i tot mesos abans de la... (cont.)
Christmas is Weird
[Escoltar amb Spotify] Va ser la meva descoberta particular del fantàstic disc de 1963 Ski Surfin’ dels californians The Avalanches l’agost passat el germen d’aquesta estranya recopilació nadalenca. I ha estat un tweet del Johnny Marr dels Smiths qui n’ha posat el títol: Christmas is Weird (el Nadal és estrany). Escoltar cançons invernals en clau... (cont.)
72 singles, EPs i mini-àlbums de 2010
L’any 2010 està a punt d’acabar. Un any ple de molt bona música, de novetats interesantíssimes, de nous gèneres que neixen hereus de tot i res, de retorns discogràfics, d’edicions limitades exquisites i mp3 que anticipen futurs prometedors. Aquí faig un recull dels meus 72 singles, EPs i mini-àlbums favorits. Pel que fa als senzills,... (cont.)
Mutabilitat infinita
[Escoltar amb Spotify] Recopilació de novetats discogràfiques especialment seleccionades (Northern Portrait, Belle & Sebastian, Kisses, Twin Shadow, Bubblegum Lemonade, Trembling Blue Stars, Dean & Britta, Esben & The Witch, Kendal Johansson, Andrew Cedermark, Sleeping At Last), d’altres no tant noves però si d’enguany (Magic Kids, Angus & Julia Stone, Glasser, Lucy Swann, Alice Lewis, Junip), temes... (cont.)
Wild Nothing, somnis shoegazers
Una de las revelacions de l’últim any del segell novaiorquès Captured Tracks ha estat sense cap mena de dubte Wild Nothing (Myspace). Amb vint-i-pocs anys, Jack Tatum està a punt de publicar Gemini, el seu primer àlbum, el qual ve precedit de dos senzills fins el moment: Summer Holiday i Cloudbusting. Després d’un debut emmarcat... (cont.)
One eskimO, el poder de la imatge i la fòrmula
Hi ha ocasions en què s’intueix quan un grup de música reuneix una sèrie de qualitats que serien capaces de catapultar-lo de l’ostracisme de l’indie de Myspace a l’èxit massiu i destructor del mainstream més voraç. One eskimO seria un d’aquests grups els quals, mitjançant la campanya de publicitat adient, la banda sonora de torn... (cont.)
Goldhawks – Running Away
Debutar amb un senzill al qual s’aprecien les influències de grups tan emblemàtics i que resulti creïble és un arma de doble fil: genera unes expectatives molt altes de cara als següents llançaments (disc debut inclós) i ofereix un bitllet sorpresa, sia cap al pou dels one hit wonders i del hype, sia cap a... (cont.)
