Pornografía Emocional. Primavera 2012
La «pornografia emocional» és un d’aquells conceptes recurrents que el postmaterialisme ens va portar i sembla que en aquest 2012 vivim en una regressió contínua, en idees, conjuntures i tendències. Potser serà cert que vivim en uns anys 90 a perpetuïtat i per això tenim la sensació que tornen constantment. Per deixar de banda aquestes... (cont.)
Soso – Who’s Gonna Love Me
En un moment en què la indústria discogràfica agonitza, sembla que els grans fenòmens musicals de masses projectats per les grans multinacionals també travessen pel seu moment més baix. Fins i tot campanyes virals com presentades en amb embolcall indie queden en entredit. Perillen, i tot, les expectatives del hype de Lana del Rey a pocs... (cont.)
Minimal 21, metàfores synthpop
Minimal 21 va ser un dels darrers grups barcelonins que vaig descobrir gràcies a Myspace fa poc més de 2 anys, juntament amb Chinese Christmas Cards i Fred i Son. A principis de 2009 encara es deien simplement Minimal i acabaven de publicar la seva primera maqueta i una versió del tema El sirviente de... (cont.)
Recopilant l’estiu de 2011
Acabar de resumir el que ha estat un estiu musical amb tantes i tantes cançons com a banda sonora ha estat força complicat. Grans discos, singles per recordar, EPs que gairebé passen desapercebuts al gran públic… de tots els gèneres i tendències. Tantes referències que han hagut de ser curosament seleccionades i ordenades en una... (cont.)
Pallers, synthpop de l’Edèn
Si hi ha un artista inquiet dintre de l’escena musical sueca, aquest és sense cap mena de dubte el Johan Angergård. El fundador i director del segell Labrador Records també ha estat fundador o membre de numeroses de bandes com Acid House Kings, The Legends o Club 8. Des de fa tres anys, entre gira i... (cont.)
New Art Revol
Entre el moviment dels indignats, la #acampadabcn i el recent Primavera Sound, se’ns ha passat un mes de maig que ha vingut carregat de novetats discogràfiques que no es poden passar per alt. New Art Revol recull una trentena de cançons, algunes força esperades i d’altres que han arribat sense fer soroll però es mereixen... (cont.)
The New Division – The Rookie
Incredulitat. Escepticisme. Reflexió. Quan escolto el debut d’un grup i la impressió inicial que em causa és bona o molt bona, procuro aplicar aquestes senzilles tres màximes: així s’evita que un estat anímic transitori esbiaixi l’audició. Contenció de l’eufòria. Hi ha vegades que no es pot. Hi ha vegades que et fan un clic a... (cont.)
