Quan descobreixes un grup amb el seu primer EP i esperes més d’un any a la publicació del seu primer àlbum, vas generant una certa expectativa, com a mínim pel que fa al so del grup: dones per fet que et pots fer una certa idea de per on aniran els trets. Així, Cameo, el mini-àlbum amb el qual van debutar Zaza l’any 2009, bevia directament del dream pop més britànic, el de Cocteau Twins i Slowdive. Particularment, considero que Cameo ha estat un dels debuts més prometedors de Kanine Records, amb sis temes sense cap mena de desperdici, des de l’intensitat de Repetition a l’ambient pop de Always On.

Fa ben just una setmana el grup va estrenar Distance Creator, un avançament del seu esperat primer llarga durada. Ara bé, lluny de convidar a l’onirisme, ens trobem amb un 3’30 de producció radicalment diferent on predomina l’electrònica, les percussions i on fins i tot la veu ja no xiuxiueja sinó que sona al mateix Bryan Ferry, tot plegat convidant-nos a ballar amb l’elegància de Roxy Music. Aquest gir estilístic va més ellà d’allò inesperat. I, ben pensat, s’agraeix: potser serà només un divertiment, o potser marcarà una certa tendència al seu àlbum, però trenca amb el convencionalisme al qual podien caure i suposa un cop d’efecte, una bufetada que et desperta de tant d’ensomni musical i et convida a ballar, hipnotitzat per la seva cadència.

De moment no hi ha data oficial per a la publicació del disc de Zaza, però tot sembla indicar que l’anunci serà imminent.

Escoltar més: