Pip Brown
Sens dubte, una de les majors decepcions en directe, en la línia de la decepció que em va suposar per partida doble MGMT tant al Primavera Sound ‘08 com a l’Ola Festival. Tota l’electrònica que caracteritza el seu disc de debut i que afegia a la Ladyhawke a la llista de femme fatales de l’electro pop de nova generació… queda completament dil·luida per dos motius: els teclats i bases electròniques les porta pregrabades i la Pip s’amaga al darrere d’una guitarra que ni tan sols marca consistència. El més graciós era veure dos sintes a sobre l’escenari, dels quals només va tocar un parell de notes a un.
Aquest concert era el tercer (o quart?) que oferia en qüestió d’un any al Razz, el primer que jo veia, i semblava que fos el primer… o el que fes mil, perquè la desidia que transmetia era majúscula. Vaig tornar a provar sort a la passada edició del festival SOS 4.8 a Múrcia… i el resultat encara pitjor: aquest cop si que duia teclista, però com si no, per culpa d’un so més que deficient.
_________
Miratge #15
LADYHAWKE Professional Suicide
This post is tagged 2009, barcelona, ladyhawke, popbar, razzmatazz
