Saint Etienne és un grup amb el qual em costa molt ser objectiu. Primer, perquè admiro els seus dos músics, en Bob Stanley i en Pete Wiggs (especialment el Bob) i perquè la Sarah Cracknell és l’amor platònic de la meva vida. Però, fent un excercici d’imparcialitat, puc dir sense cap mena de dubte que el concert que van oferir la segona nit del Primavera Sound 2009 ha estat el millor que he tingut ocasió de veure’ls.
Segons s’havia anunciat dintre de la gira conmemorativa del disc Foxbase Alpha, recentment reeditat, però les més de 10.000 persones que omplien l’escenari Rockdelux van poder gaudir d’una col·lecció de grans èxits i èxits fallits d’ahir i d’avui. Aquesta no va ser l’única sorpresa de la nit, ni tampoc la primera: el que més cridà l’atenció des del començament era la formació del grup: Saint Etienne en la seva essència autèntica, és a dir, Sarah a la veu, acompanyada de la Debsey Wykes, i Bob i Pete als teclats. Això exclou l’Ian Catt al baix i el bateria amb el qual portaven els darrers anys sortint de gira.
Aquests St Etienne més electrònics obrien la nit amb el clàssic modern Heart Failed (In the Back of a Taxi) al qual precediria Nothing Can Stop Us Now, el primer dels quatre temes del Foxbase Alpha que sonarien al concert, il·lustrat amb projeccions de les imatges clàssiques dels ballarins de northern soul al Wigan Casino (les mateixes que van inspirar el vídeo de Moloko del tema Familiar Feelings); és per tots coneguda l’afecció del Bob per aquest gènere. La tercera, A Good Thing, tenia dedicatòria “to Pedro”: suposo que seria al Pedro Almodóvar, el qual va triar aquesta cançó per a la pel·lícula Volver. Sarah també tingué paraules per al gran cap de cartell del festival, Neil Young, just abans d’interpretar la seva versió de l’eterna Only Love Can Break Your Heart.
Entre clàssic i clàssic també va haver lloc per als dos darrers singles del grup, dels quals van tenir paraules de crua sinceritat per a un dels dos: “Ara ve una cançó molt bona que al seu moment no vam saber llençar-la degudament i que després vam intentar rellançar-la i vam fracasar”. Burnt Out Car va ser publicada originalment com al single de doble cara-a Angel, amb el qual van promocionar el disc de remescles Casino Classics. Es tractava del retorn del grup després d’assolir l’èxit de masses amb He’s On the Phone, però la resposta del públic fou més aviat freda. L’any passat es va publicar remesclat per Xenomania per a promocionar un recopilatori, London Conversations, que es va endarrerir quatre mesos… i tampoc no va funcionar. En directe, els arranjaments partien de la nova remescla però portant el tema un pas encara més endavant. També presentà un lleguer rentat de cara Sylvie, amb intro nova i una contundència que va fer vibrar per darrer cop el públic del PS abans que les notes de piano de l’himne He’s On The Phone portessin la bogeria definitiva a l’escenari situat vora el mar.
TV3 havia decidit d’antuvi retransmetre en directe el concert pel 33 i van encertar de ple. Potser sóc massa benèvol i se’ls podria criticar per centrar-se massa en els singles, però la petita joia en forma de Girl VII ja val per tots els temes que es solen quedar oblidats als directes. Potser també sóc massa tou i podria criticar que sembli mentida que després de tants d’anys no acabin de quadrar a la perfecció les harmonies la Sarah i la Debsy a Who Do You Think You Are, però aquest cop van estar a l’alçada dels seus millors temps… si és que han tingut de dolents, que ho dubto.
Saint Etienne
29 de maig de 2009
Primavera Sound, Escenari Rockdelux
Barcelona
Heart Failed
Nothing Can Stop Us Now
A Good Thing
Only Love Can Break Your Heart
Method of Modern Love
Spring
Burnt Out Car
Who Do You Think You Are
Girl VII
Like a Motorway
Pale Movie
Sylvie
He’s on the Phone
_________
Miratge #24
SAINT ETIENNE Sylvie
This post is tagged 2009, barcelona, primavera sound, saint etienne
