MIRATGES

La sintonia de la propera Vuelta Ciclista, amb la qual serem sotmesos a un bombardeig sense treva el proper estiu, serà un tema titolat Merezco d’una cantautora d’Úbeda anomenada Zahara. D’ella es diu que és el darrer “fenòmen” sorgit de MySpace i és evident que si ha signat un contracte discogràfic amb Universal no és per la seva trajectoria humil i tradicional, de presentar-se a concursos i cantar de pub en pub, sinó per la gran acollida del seu projecte a MySpace. L’any passat, quan va passar de ser María Zahara a Zahara es va produir el cop d’efecte definitiu: al hype s’afegia l’apadriament del Santi Balmes de Love of Lesbian. La cronologia exacta la desconec, però si puc ubicar el moment exacte que vaig saber de la Zahara per primer cop: al concert a la Plaça Reial que Love of Lesbian oferiren dintre del BAM ’08. Allà va pujar a l’escenari una desconeguda i tímida Zahara per interpretar Domingo astromántico, del disc Maniobras de escapismo amb el qual els LoL es van passar (molt encertadament) al castellà. Aquí podeu veure una foto d’aquell moment:

Va ser el meu bon amic Dani Ferrer qui em va posar al corrent del “fenòmen” i del futur que li auguraven que finalment s’està acomplint: contracte amb una multinacional, disc produit part pel Carlos Jean (per desgràcia, perquè cap de les seves produccions m’ha agradat mai) i pel Ricky Falkner (joia, perquè és el millor productor que tenim a Catalunya), campanya massiva online (on es va originar el “fenòmen”) i, fins i tot, la propera sintonia de La Vuelta (cada cop queden més llunyans els temps de Con los dedos de una mano de Azul y Negro…).

Abans de treure el disc, pels volts de març, vam poder assistir a un recital amb banda completa a un Sidecar ple de gom a gom, molts amics i els ja nombrosos primers fans. Justament fa una setmana va sortir a la venda La fabulosa historia de… i la campanada va arribar en forma de lloc 23 a les llistes oficials de vendes de Promusicae, una posició que la reina del hype indie mainstream Russian Red no ha arribat a aconseguir. Serà definitiu el fet de cantar el castellà? O serà la diferència d’estar a un segell independent i a una màquina de potenciar la radiofòrmula?

Ahir al vespre la Zahara va oferir un mini-recital gairebé sorpresa dintre de l’exposició Ingrid Last Login, dedicada als “fenòmens” nascuts a Deviantart, Flickr, MySpace… I allà va actuar la Zahara en solitari i acústic, asseguda a un sofà vell i amb el públic seient a terra als seus peus. Aquest era el tercer cop que la veia actuar i la progressió és notable: segura d’ella mateixa, d’interpretació perfecta i una força a la veu com no havia vist encara a cap dels seus videos de Youtube. Aquesta era potser la mancança més gran que li veia, una certa sobredosi de tendresa i hipersensibilitat com, fins a cert punt, transmet al disc: en acústic va treure de dins cançons que ja fa molt de temps que l’acompanyen i que la portaran a l’èxit tan aviat s’acabi de popularitzar el seu nom. Al repertori un petit regal, Diciembre, una de les primeres maquetes que vam escoltar de la Zahara i que va quedar descartada per al disc.

Zahara
Palau de la Virreina
7 de juny de 2009

Chica pop
Photofinish
Olor a mandarinas
Diciembre
Merezco

_________
Miratge #27
ZAHARA Photofinish

This post is tagged 2009, barcelona, palau de la virreina, zahara