Des de la publicació del From Tokyo to Naiagara i la seva actuació al Sònar 2003, no vam tornar a veure la Tujiko Noriko a Barcelona fins que les noies de Fikasound la van portar per al festival Les Femmes S’en Mêlent de l’any passat a La [2] de l’Apolo. Havien estat cinc anys sense poder veure la que potser és l’artista electrònica japonesa més interessant i cosmopolita. Aquest mes de juny encetava una mini-gira a Palma de Mallorca, després d’oferir dos concerts al Japó, i que continuaria per Elx, Barcelona, La Corunya, per acabar a Porto el dia 14. Encara que inicialment s’havia anunciat l’Iris Aneas com a telonera al concert del BeCool, els noruecs Rocketinthesky van ser els encarregats d’obrir una nit de màgia i intimitat. Però d’ells ja en parlaré demà.
La posada en escena de Tujiko Noriko no pot ser més minimalista: ella tot sola a l’escenari, amb un micro i el seu MacBook Pro. La música que enregistra al seu estudi de París és complexa, plena de samples i sonoritats tant analògiques com digitals, la qual cosa faria inviable un concert en el cas que volguès portar tot l’equip per tocar en directe. Per això amb el portàtil d’Apple en té prou per llançar en temps real diferents pistes i sons samplejats, els quals acompanya amb la seva veu. L’any passat va haver gairebé d’improvisar amb un vell iBook prestat després que s’haguès espatllat el seu ordinador.
En l’evolució musical de la Noriko, les seves sonoritats s’han tornat cada cop més fosques: en directe, cada tema va precedit d’una introducció inquietant i caòtica, evocant fins i tot els inferns cibernètics japonesos que hem vist a Serial Experiments Lain o Texhnolyze. També defuig dels temes més “accessibles” o que ratllen el pop, com ara Girl Meets Boy o Narita Made. En canvi, entre el repertori de la nit van predominar temes més recents, com ara Let Me See Your Face o Spot, del seu darrer disc en solitari fins al moment, Solo. Apart de la concessió als seus seguidors més fidels amb una nova versió del clàssic White Film, el moment més vibrant de la nit va ser l’intens Hyouga, del disc U. Amb la mesurada expressivitat i l’estatisme de la Noriko a l’escenari, amb els seus comptats somriures còmplices aconsegueix acabar de transmetre el que la barrera lingüística del japonès impedeix al públic local. Per tancar la nit, i després de pensar-s’ho dos cops, estrena d’un tema nou descrit per la mateixa artista com “barata de fer”… divertida confusió donat que en japonès es fa servir la mateixa paraula per fer al·lusió a una cosa “barata” i una cosa “fàcil” (??). Com va matisar després, evidentment, es referia a fàcil i, fins i tot, “naïf”, com si l’haguès composat una noia de 15 anys. La cançó, menys densa i fosca que les anteriors i més neta sonorament, com un retorn als orígens. Parlant amb la Noriko després del concert em va confessar que la va composar després d’haver-se comprat un Casio de segona mà i que li semblava tan senzilla que li feia vergonya interpretar-la en directe. Un curiós i divertit fi per a un concert que vam gaudir mig centenar de persones i escaig.
Tujiko Noriko
11 de juny de 2009
BeCool
Barcelona
_________
Miratge #28
TUJIKO NORIKO White Film
This post is tagged 2009, barcelona, becool, tujiko noriko
