MIRATGES

Victoria Hesketh ha estat anomenada una de les reines del pop electrònic de darrera generació fins i tot abans de publicar el seu primer disc. Quan a principis d’any la BBC la situava com un dels artistes que més ressó tindrien aquest 2009, la fama de Little Boots va crèixer exponencialment. Era l’inici d’un hype al qual uns mesos enrere el mateix Jools Holland havia contribuït: amb només un EP publicat a un segell independent ja estava actuant al Later With… amb el seu tenori-on característic. Internet ha estat el mitjà propagandístic d’un fenòmen que anava generant cada cop més expectatives. Fitxar pel Sònar abans de treure el seu primer disc és un mèrit que no molts artistes han gaudit. I l’hora de la veritat va arribar anit, el debut a Barcelona i al festival de música electrònica referència a Europa.

A mitjanit el panorama que oferia el SonarPub era força trist: potser era “massa aviat” per a al públic local, el mateix que omplia el mateix espai del festival l’any passat per a aclamar la Yelle. També influia que poc abans havia començat a l’escenari principal el concert de la Grace Jones. Així, el The Things That Dreams ara Made of de Human League punxat pel Buenavista DJ donava pas a una Little Boots amb un vestit de lluentós d’argent i el seu característic recollit al cabell pujava a l’escenari per obrir amb Earthquake, perfecta carta de presentació del seu estil. Els habituals problemes de so a un festival d’aquestes característiques no van ser problema per a una Victoria que provocava mirades atònites en engegar el seu tenori-on per donar pas al seu primer èxit, Meddle. Amb New in Town el públic, més enllà de la primera filera d’angleses i anglesos, reaccionava gairebé per primer cop: tant amb Little Boots com amb Yelle el mèrit del seu èxit seria impensable fa 10 anys, donat que els seus respectius discos no han sortit a la venda abans de les seves actuacions al Sònar: a l’era Internet, la mateixa que ha convertit les portades dels discos en simples JPG de 300×300 píxels, pots omplir un dels escenaris d’un festival sense haver venut cap disc (encara que no sé quin benefici real pot comportar això a l’artista…).

El pop electrònic post-new rave, com l’han arribat a anomenar (molt desafortunadament, segons el meu parer) adquiria els primer tocs amb regust a 80s amb Tune Into My Heart, amb el qual Little Boots podia afluixar el ritme i relaxar-se per al que venia després. Aquesta essència de techno pop clàssic retornava amb Symmetry, cançó que al disc canta a duo amb el Phil Oakey i que en directe i per la Victoria no per intensitat. Amb Remedy ens va avançar que seria el seu proper senzill, quelcom que ja es podia predir: una tornada brutalment pop que diu “Dancing is my remedy-remedy” i sonoritats que recorden al Jan Hammer mereixen competir a la radiofòrmula amb altres projectes que no tenen ni un xic de l’originalitat de Little Boots. Després de l’homenatge al Giorgio Moroder (més que no pas al Freddie Mercury) la nit acabava amb una pletòrica Stuck On Repeat, el tema més aclamat de la nit. Barcelona va acollir escèptica la Little Boots i la va acomiadar amb tots els honors.

Aquí teniu una llista d’Spotify amb el repertori del concert de Little Boots.

Little Boots
19 de juny de 2009
SonarPub
Sònar

Earthquarke
Meddle
New In Town
Tune Into My Heart
Mathematics
Symmetry
Remedy
Click
Love Kills
Stuck On Repeat

_________
Miratge #34
LITTLE BOOTS Remedy

This post is tagged 2009, barcelona, little boots, sonar