Encara que darrerament tot són males notícies al món de la música (aquesta setmana viurem el tancament de la botiga Overstocks Castelló del carrer Tallers, sense anar més lluny), amb xifres de vendes més minses que mai, festivals que es cancel·len o concerts amb les sales mig buides, Au Revoir Simone van aconseguir omplir de gom a gom la sala BeCool de la part alta de Barcelona amb la seva tercera visita a la capital catalana. Després d’haver telonejat els Air al novembre de 2007 i d’haver actuat al Sidecar l’estiu passat, el trio de Brooklyn venia a presentar el seu tercer llarga durada, Still Night, Still Light, publicat a finals de maig d’aquest 2009.
Després del seu prometedor debut amb Verses of Comfort Assurance and Salvation i de l’èxit a nivell independent de The Bird of Music, Au Revoir Simone han continuat amb la seva essència musical que les ha caracteritzat des del principi, la seva combinació d’electrònica casolana, melodies pop que les allunyen del lo-fi i veus càlides capaces de feminitzar els freds sintetitzadors. Precisament són els temes de Still Night, Still Light els que estan més presents al repertori d’aquesta gira.

All Or Nothing obria la nit, un tema que ja varen presentar al concert del Sidecar de l’any passat quan estava acabat de fer. Des de les primeres notes ARS deixen clar que els únics elements pregrabats que porten al directe són les percussions electròniques que la Heather va llençant durant l’actuació: tota la resta de sintetitzadors (Nord Lead, Casio, Alesis, Univox…) són tocats en directe, fins i tot les parts més ràpides, frenètiques o repetitives. Dintre de l’electrònica, per mandra i comoditat dels mateixos artistes, es tendeix a portar una bona part de les cançons pregrabades i a interpretar una part molt reduïda en directe: ARS, en canvi, executa tot en temps real, com s’ha fet de tota la vida, amb els encerts i petites errades que, evidentment, queden més que perdonades. Sad Song ja arrencava les primeres ovacions, tant durant la seva interpretació com al final; ovacions que van augmentar amb una cançó que està destinada a convertir-se en una favorita dels directes, Anywhere You Looked, amb una Annie entregadíssima. Per a Shadows el grup oferí una estampa inèdita: l’Erika deixava de banda els teclats per a tocar durant tot el tema el baix, l’únic instrument (juntament amb la pandereta) no electrònic.
Stay Golden i Through the Backyards foren els únics temes rescatats del primer disc d’un concert cada cop més intens que es tancaria amb la tètrica Knight of Wands, la qual també havien tocat l’any passat al Sidecar, però que al BeCool va sonar molt més rodona i en tota la seva grandesa. Els bisos, que inicialment només havien de ser dos temes, es basarien en The Bird of Music: després de The Lucky One i a petitició popular, ARS van tancar la nit amb una vibrant Dark Halls en la qual van intercalar Night Majestic, demostrant que, encara que la seva música implica més complexitat que tocar les cordes d’una guitarra, són capaces d’improvisar una versió tan divertida i ballable com aquesta (bona part del mèrit el va tenir l’Annie, tot s’ha de dir).
Quan vaig entrevistar el grup per primer cop fa dos anys als camerinos del Razzmatazz em van comentar que anaven aprenent poc a poc, experimentant i obrint-se a noves sonoritats. Sincerament, en aquell moment patia per si la seva empremta es desfiguraria, per si això suposaria la pèrdua de la seva identitat… però m’equivocava: Au Revoir Simone s’han convertit per mèrtis propis en una de les millors formacions de pop electrònic dels darrers anys, a l’estudi i en directe.

Au Revoir Simone
14 de juliol de 2009
BeCool
Barcelona
All Or Nothing
Sad Song
Another Likely Story
Anywhere You Looked
Shadows
Stay Golden
Through the Backyards
Trace a Line
Lark
Tell Me
Knight of Wands
- – -
The Lucky One
Dark Halls / Night Majestic

_________
Miratge #37
AU REVOIR SIMONE Anywhere You Looked
This post is tagged 2009, au revoir simone, barcelona, becool

[...] En només tres anys, Au Revoir Simone han portat el seu refinat pop electrònic fins a quatre vegades a la ciutat de Barcelona. Després de veure-les aquest cop a la sala Bikini, un es queda amb la sensació d’haver constatat l’èxit d’una encertada aposta musical que destil·la bon gust pels quatre costats. El trio de Brooklyn va deixar palès amb el seu darrer disc, Still Night, Still Light, que només han fet que evolucionar a millor. I així es va notar al repertori d’una hora de duració que van oferir: només es van deixar de tocar un parell de cançons, a la vegada que només rescataven un tema de cada un dels dos anteriors discos, força diferent del seu darrer concert a Barcelona a la sala BeCool. [...]