Quan aquest estiu el Pau Vallvé reestrenava via Facebook un video de la Maria Coma interpretant al piano les cançons del seu debut discogràfic, el qual es trobava acabant d’enregistrar, les expectatives que em vaig generar van ser molt elevades. Normalment, expectatives altes solen acabar en grans decepcions. Però diumenge passat vaig poder comprovar en directe tot el contrari: Linòleum és, sense cap mena de dubte, el disc català de l’any 2009.
Una trentena de persones omplien l’íntima sala badalonina La Sargantana per a veure la Maria Coma en directe en aquesta gira inicial de presentació del seu disc debut, en la qual l’acompanyen el Jordi Lanuza al baix i el Pau Vallvé a la bateria i percussions. Escenari reduït, però una qualitat artística sobre seu contrastada i posada en pràctica. A la dolça i melodiosa veu de la Maria se li ha d’afegir la seva polidesa al teclat, la perfecció del baix del Jordi i la magistral percussió del Pau, la qual destaca especialment a Mil orelles, la cançó amb la qual van començar el concert, i a Plom.
De l’intimisme d’indietrònica orgànica de Segons fins al dream pop de Sempre present. Sempre amb la mateixa pulcritud i elegància sonora que es pot escoltar al Linòleum, el qual van repassar de dalt a baix. Fins i tot hi va haver lloc per a dues versions: primer, Unravel de Björk, el qual s’hi escau perfectament al seu repertori malgrat la timidesa que s’entreveia, i Bridges and Balloons de la Joanna Newsom. Potser el punt culminant pel que fa a l’expressió artística l’assoleix amb Placenta, amb la qual la Maria i el Pau desenvolupen a la perfecció els seus respectius papers.
Amb el minut i escaig que dura Bigarrat la Maria es transforma en la gata que porta dins: toca el seu Nord amb uns moviments felins que ens fan creure veritablement que al davant tenim una parenta llunyana (i més subtil) de l’entranyable Berlioz, l’aristogat. Precisament és Gat la cançó amb la qual s’acomiadaven, per tornar després amb Ninones, una tendra cançó de bressol en la qual dialoguen el xilofon i el teclat en una indònia metàfora que va més enllà de l’estrictament musical.
Recomano l’assistència a qualsevol dels concerts ja anunciats, des d’aquesta mateixa nit telonejant el Patrick Watson a Bikini fins les dues nits seguides, 10 i 11 de desembre, a l’Heliogàbal. Més informació: www.myspace.com/mariacoma
Maria Coma
29 de novembre de 2009
La Sargantana
Badalona
Mil orelles
Ramats de pomes
Segons
Cel salat
Bigarrat
Dormint
Unravel
Placenta
Bridges and Balloons
Plom
Pobre desig
- – -
Matèria gris / Sempre present
Gat
- – -
Ninones
_________
Miratge #47
BJÖRK Unravel
This post is tagged 2009, badalona, la sargantana, maria coma, pau vallvé
