Arctic Monkeys es pot considerar un dels majors fenòmens del hype de l’indie adolescent en molts d’anys. A l’estiu de 2005 ja em vaig barallar sense èxit a Internet per aconseguir una còpia del Five Minutes With Arctic Monkeys i Domino Records ja els va fitxar en plena efervescència a mesura que guanyaven seguidors per desenes als concerts que oferien a Anglaterra i amb les primeres maquetes en mp3 recopilades amb el títol Beneath the Boardwalk, d’on van sortir bona part de les cançons del seu primer disc. I Bet You Look Good On The Dancefloor ja es preveia que seria un èxit de masses i just el dia que s’anunciaven que eren #1 a les llistes d’entre setmana al Regne Unit, vaig portar i presentar la cançó a l’Estat de Xoc de Canal Català, presentat pel Pere Espinosa. Una setmana més tard es confirmava el primer concert a Barcelona, per al 3 de desembre d’aquell any 2005, una nit de Razz Club amb una primera filera d’anglesos adolescents i una segona amb els pares del grup filmant amb videocàmeres domèstiques. Cinc mesos després, ells solets van omplir el Razzmatazz i ja eren la sensació per excel·lència a tot arreu. Trajectòria meteòrica, com dirien els clàssics.
Aquesta nit al Sant Jordi Club els Arctic Monkeys tocaven per quarta vegada a Barcelona i tot ha canviat a millor. Humbug ha estat el pas endavant que necessitaven per a superar dos discos on apuntaven maneres i tenien temes potents, però mancats de consistència. I es nota que el grup s’hi troba còmode, com es reflecteix al repertori triat, al qual han entrat vuit nous temes mentre que només han mantingut quatre de les seves primeres composicions. A més a més, la presència al sobri escenari (amb una efectista il·luminació, això si, i unes pantalles laterals amb una edició de video excel·lent) del John Ashton als teclats oferia el recolzament idoni a un grup que, en la meva modesta opinió, fins ara s’havia vist superat per les seves mateixes cançons.
Amb Brainstorm a la primera de canvi aconseguien enfervorir un públic que agraïria sobre tot els senzills i que per moments se’n ressentia del poc ritme de concert (pauses potser massa llargues entre cançons), la parquedat de paraula de l’Alex i la poca interacció amb ells… però així ha estat sempre amb ells. Crying Lighting arrencava les primeres grans ovacions, però sense comparació amb l’acollida de The View From The Afternoon, I Bet You Look Good On The Dancefloor o la bogeria col·lectiva de When The Sun Goes Down. Pèro més enllà de la intensitat i la ràbia, els Arctic Monkeys van brillar amb llum pròpia amb els temes del Humbug on més es nota la influència indirecta del Miles Kane de The Rascals: Potion Approaching, My Propeller o Secret Door, amb aquest regust a The Last Shadow Puppets, el projecte més creatiu en el qual ha participat l’Alex Turner. Per arrodonir-ho, les dues versions que venen interpretant al llarg de la gira, una digníssima adaptació del Red Right Hand de Nick Cave & The Bad Seeds i l’Only You Know de Dion inclosa dins de Fluorescent Adolescent. Per tancar la nit, els contrastos de 505 posaven un punt i final que deixava amb ganes de mes i no a la vegada. Sempre hi haurà qui reclami Leave Before The Lights Come On (com jo mateix) o Mardy Bum, però porta camí de ser el Creep particular del grup. Temps al temps.
ESCOLTAR EL REPERTORI DEL CONCERT A SPOTIFY
Arctic Monkeys
6 de febrer de 2010
Sant Jordi Club
Barcelona
Dance Little Liar
Brianstorm
This House Is A Circus
Still Take You Home
Potion Approaching
Red Right Hand
My Propeller
Crying Lightning
Catapult
The View From The Afternoon
I Bet You Look Good On The Dancefloor
Cornerstone
If You Were There, Beware
Pretty Visitors
Do Me A Favour
When The Sun Goes Down
Secret Door
Encore:
Fluorescent Adolescent
505
- – -
Fluorescent Adolescent/Only You Know
505
_________
Miratge #50
ARCTIC MONKEYS Crying Lighting
This post is tagged arctic monkeys, barcelona, sant jordi club
