Un mes abans de la sortida del seu primer àlbum, Amanda Mair va oferir el seu segon concert fora de Suècia a la ciutat de Màlaga, un mes abans de la sortida a la venda del seu primer àlbum. Aquí teniu algunes fotos i una breu crònica. (I un agraïment molt especial a la gent de Fikasound!)
Quan a principis de l’estiu de 2011 Labrador Records anunciava el fitxatge d’una joveníssima Amanda Mair ens va deixar a tots bocabadats: si, la comparació amb Kate Bush és inevitable, però de ben segur que és la més encertada de totes aquelles artistes femenines que es comparen sistemàticament amb ella; i, si, tenia 16 anys quan va presentar House i tothom ens fem creus per assimilar que una noia tan jove assoleixi aquest nivell interpretatiu. Però el fet que acaba de perfilar aquesta sorpresa i les gran expectatives que havia generat és l’autenticitat: el segell independent Labrador és una garantia artística sempre. Per aquesta raó, no podia perdre l’ocasió de veure-la en un dels seus primers concerts fora de Suècia, encara que hagués d’anar a Màlaga si calia.
Un piano de cua, un micro i les seves partitures. Amanda Mair es presentava davant del públic malagueny en el format més agosarat, a un auditori en silenci absolut i sense cap mena de suport de banda o bases pre-enregistrades. Impossible no estar nerviosa en aquesta situació. Amb timidesa i davant d’un públic expectant començava amb I Will Remember You, tot deixant clar des d’un principi que seria un concert més aviat íntim. Amb Leaving Early s’entreveia el gran potencial pop tant de les composicions com de l’actuació de l’Amanda: amb només la seva veu, blanca i juvenil, aconsegueix captivar, jugant amb registres onejants, d’aguts i de més greus. Escoltant Doubt i House, els seus primers singles, es veia la cura amb la qual s’havien elaborat els arranjaments de piano, i, fins i tot, atreviment: Amanda no dubtava en afegir petites variacions gairebé minimalistes que accentuaven determinats matissos de les composicions (i, en més d’una ocasió, no semblava del tot “premeditat”, sino més aviat com a recurs propi). Del seu àlbum, potser Skinnarviksberget és la que més podria acostar-se al format d’aquest directe de piano, però fins i tot aquest tema va prendre un altre caire, més folk fins i tot. Ara bé, per si quedava algun dubte, Amanda se’n va encarregar d’esvair-lo i amb només una peça, Sense… intepretada dos cops: la primera, dins del repertori, més pausada i emocional; la segona, al bis, més àgil i vigorosa, sense la tensió del debut i amb un feeling més proper a la versió de àlbum.
Tenir ocasió de veure l’estrena de les cançons d’Amanda Mair, despullades i en la proximitat d’un auditori com el d’Ollerías, va ser una experiència més que reconfortant i prometedora: el proper cop, quan torni amb banda (tant de bo amb part de The Mary Onettes i el Johan Angergård, amb els quals ha enregistrat el seu àlbum) serà una altra cita imprescindible.
Amanda Mair
17 de gener de 2012
Centro Cultural Provincial Ollerías
Màlaga
I Will Remember You
Leaving Early
Sense
Skinnarviksberget
Doubt
You’ve Been Here Before
House
It’s Gonna Be Long
Before
- – -
Sense
_________
Miratge #138
AMANDA MAIR – House
Etiquetes: 2012, amanda mair, labrador records, màlaga