The Libertines va ser el grup que destronà els The Strokes durant el seu apogeu inicial de les portades de la premsa britànica. Ara bé, mentre el grup del Julian Casablancas se les guanyava per ser novaiorquesos, sonar a britànics i ser els abanderats d’una nova generació de l’indie mainstream, el grup de Pete Doherty se les guanyava més aviat per polèmiques i escàndols. Up the Bracket, la seva carta de presentació, mai no em va agradar, ni tampoc ara. Per això i per la notòria politoxicomania d’en Pete Doherty vaig ignorar el grup fins la seva dissolució l’any 2004. Els Dirty Pretty Things els he vist un parell de cops (el BAM 2005 i Summercase 2006) i, com que em van agradar bastant, vaig arribar a la conclusió que el veritable artista del grup era el Carl Barât.
Però els prejucidis mai no són bons, i així em va tornar a quedar clar el passat 1 de maig al festival SOS 4.8 de Múrcia. Babyshambles actuaven després de Maxïmo Park a l’escenari principal i estava encuriosit per veure en directe el polèmic Doherty. He d’admetre que aquell dia vaig viure el millor i el pitjor del festival. El pitjor, veure una persona amb dubtoses aptituds vocals i un estat força deplorable. En contra, els moments en què agafava la guitarra eren absolutament màgics. Ara entenc perquè l’Amy Macdonald estava tan fascinada pel Pete i li va dedicar el tema Poison Prince (segons em va confesar quan la vaig entrevistar l’any passat): el Pete Doherty és el Shaun Ryder del pop de guitarres, un drogaddicte que no sap cantar però capaç de crear i executar temes absolutament brillants.
Aquí teniu l’especial de No disparen al pianista de RTVE corresponent al SOS 4.8 on podeu veure l’actuació de Fuck Forever dels Babyshambles, amb salt al públic al final inclòs.
Babyshambles
1 de maig de 2009
SOS 4.8, escenari principal
Múrcia
_________
Miratge #20
Etiquetes: 2009, babyshambles, murcia, pete doherty, sos 4.8
Gran momento, si señor.
Saludos!