Blood Red Shoes tornaven a actuar a una sessió de clubs del Razzmatazz i, per mèrits propis, s’havien guanyat d’actuar a la sala gran. La progressió del duet de Brighton en només tres discos ha estat prou constatada concert rere concert i així ho va revalidar l’organització canviat el cartell a última hora. Acondicionar l’escenari al qual tocarien just després We Are Standard no plantejava grans problemes i fins i tot el mínim endarreriment va passar desapercebut.
En 40 minuts, l’Steven i la Laura-Mary van fer un repàs als dos discos que han publicat fins el moment: càpsules d’adrenalina, riffs que et fan moure tot el cos, ritmes frenètics de bateria i una efectivitat en la sencillesa sonora que molts grups envejarien. Intencions i resultats per damunt de l’impostura o de l’agressivitat adolescent. Blood Red Shoes triomfen en tots els aspectes, transmetent credibilitat i sinceritat artística, tot aconseguint una proximitat amb el grup amb aquell aire dels grups que estan destinats a ser clàssics incontestables d’una escena que va més enllà de l’indie rock.
A títol individual, l’únic però de la nit fou la gran quantitat de fum que va enterbolir tot l’escenari durant tot el concert: pràcticament impossible fer una fotografia decent, amb la conseqüent ràbia i impotència que genera.
Blood Red Shoes
9 d’abril de 2010
Razz Club
Barcelona
It’s Getting Boring By The Sea
It Is Happening
I Wish I Was Someone Better
Light It Up
You Bring Me Down
This Is Not For You
Don’t Ask
Say Something, Say Anything
Keeping It Close
Heartsink
_________
Miratge #62
BLOOD RED SHOES – Keeping It Close
Etiquetes: 2010, barcelona, blood red shoes, razzmatazz