El concert va ser dintre de les sessions del Razz Club i el balanç final té dos versions diferents: la del fan i la del crític imparcial. Com a fan el repertori, la posada en escena i la interpretació van ser espectaculars. High Rise és un tema brutal per obrir un concert dels Ladytron post-Witching Hour, d’un gairebé electro rock allunyat del pop electrònic dels inicis. Aquesta cançó inauguraba un repertori farcit d’èxits, des dels clàssics Discotraxx, Seventeen o He Took Her to a Movie, fins als nous i contundents International Dateline o Fighting in Built Up Areas. No van faltar referències al seu segon disc amb True Mathematics o Evil, i fins i tot una versió del tema de Shocking Blue Send me a Postcard als bisos (aquí teniu un exemple de la mateixa gira).

Ara bé, des d’un punt de vista objectiu, el resultat va ser desastrós. Un so absolutament deficient va deslluïr des del començament fins al final l’actuació. En aquell moment vaig pensar que era cosa de la sala o d’un backline dolent i un tècnic de so més aviat sord. Quan els vaig tornar a veure a la sala Apolo l’any passat a la gira del Velocifero la situació es va tornar a repetir, per desgràcia.

Sigui com sigui, continuo pensant que Ladytron són el millor grup de pop electrònic en el que portem de segle XXI, amb el permís de CLIENT. Aquí teniu un clarobscur de la Mira Aroyo al darrera del seu Korg MS-20.

Ladytron
11 de maig de 2007
Razz Club
Barcelona

High Rise
True Mathematics
Evil
Weekend
He Took Her to a Movie
Soft Power
Seventeen
International Dateline
Fighting in Built Up Areas
Discotraxx
Playgirl
- – -
Send me a Postcard
Last One Standing
Destroy Everything You Touch

_________
Miratge #21
LADYTRON International Dateline