MIRATGES » any 2008

Okkervil River – Primavera Sound 2008

crises — Thu, 03 Mar 2011 20:04:56 +0000

Okkervil River

31 de maig de 2008
Primavera Sound 2008
_________
Miratge #82
OKKERVIL RIVER – Our Life Is Not A Movie Or Maybe

Radiohead – Barcelona 12/06/2008

crises — Sun, 27 Feb 2011 21:36:19 +0000

Radiohead

12 de juny de 2008
Daydream Festival
Parc del Fòrum
Barcelona

15 Step
Bodysnatchers
All I Need
Airbag
Nude
Pyramid Song
Arpeggi
The National Anthem
Faust Arp
Videotape
The Gloaming
Optimistic
There There
Lucky
Reckoner
Everything Is In Its Right Place
Jigsaw
- – -
House of Cards
Paranoid Android
Bangers’n'Mash
The Bends
Idioteque
- – -
You & Whose Army?
Planet Telex

_________

Miratge #81
RADIOHEAD – Airbag

Throbbing Gristle – Primavera Sound 2008

crises — Thu, 25 Nov 2010 14:11:14 +0000

Ahir 24 de novembre de 2010 ens deixava el Peter Christopherson, també conegut com Sleazy, a l’edat de 55 anys. No cal dir que va ser membre fundador de Throbbing Gristle, creadors i catalitzadors de la música industrial a l’Anglaterra dels anys 70. Com diria el tòpic, la seva empremta ha quedat palesa a les posteriors generacions d’artistes que han volgut transgredir mitjançant l’electrònica.

L’any 2008 vaig tenir ocasió de veure per primer i única vegada en directe els Throbbing Gristle. Va ser al Primavera Sound, a l’Auditori del Fòrum, un concert d’aquells que tothom hauria de veure una vegada a la seva vida. Encara que els anys de performances pròpies de l’art i assaig quedaven lluny, no els calia arrossegar l’estètica proto-punk i ni tan sols sinistra dels 80: tots quatre, asseguts al darrera de quatre taules amb llums d’oficina, envoltats d’aparells electrònics capaços d’emetre la banda sonora dels pitjors malsons cibernètics. Un dels moments més torbadors del concert va ser After Cease To Exist, la peça més llarga del repertori i, durant la qual, es projectava un video en blanc i negre força impactant. Si més no, impacta veure una castració després de dinar mentre escoltes els sorolls inquietants de Throbbing Gristle.

D.E.P Sleazy

Throbbing Gristle

31 de maig de 2008
Primavera Sound 2008
Auditori del Fòrum

_________

Miratge #77
THROBBING GRISTLE – After Cease To Exist

Of Montreal – Razz Club 17/10/08

crises — Sun, 18 Apr 2010 20:37:39 +0000

Of Montreal

17 d’octubre de 2008
Razz Club
Barcelona

_________

Miratge #64
OF MONTREAL – Gronlandic Edit

Kula Shaker – Ola Festival 15/08/08

crises — Thu, 15 Apr 2010 20:34:54 +0000

Kula Shaker

15 d’agost de 2008
Ola Festival
El Ejido
Almeria

_________

Miratge #63
KULA SHAKER – Tattva

Portishead – Primavera Sound 2008

crises — Wed, 31 Mar 2010 16:59:44 +0000

Spotify : Portishead live at Primavera Sound 2008

Portishead

29 de maig de 2008
Primavera Sound
Parc del Fòrum
Barcelona

Silence
Hunter
Mysterons
Mystic
Glory Box
Magic Doors
Wandering Star
Machine Gun
Over
Sour Times
Cowboys
Threads
Roads
We Carry On

_________

Miratge #57
PORTISHEAD – The Rip

Devo – Primavera Sound 2008

crises — Sat, 20 Mar 2010 15:52:38 +0000

Spotify : Devo live at Primavera Sound 2008

Devo

30 de maig de 2008
Primavera Sound
Barcelona

Devo Corporate Anthem
That’s Good
Going Under
Peek-a-Boo!
Girl U Want
Whip It
Secret Agent Man
Satisfaction
Uncontrolable Urge
Mongoloid
Jocko Homo
Smart Patrol / Mr DNA
Gates of Steel
- – -
Freedom of Choice
Beautiful World

_________

Miratge #53
DEVO – Beautiful World

Róisín Murphy – Sònar 2008

crises — Thu, 18 Jun 2009 13:30:47 +0000

Róisín Murphy
20 de juny de 2008
SonarPark
Sònar

Cry Baby
Forever More
Let Me Know
You Know Me Better
Primitive
Ruby Blue
Movie Star
- – -
Overpowered
Ramalama

_________
Miratge #32
RÓISÍN MURPHY You Know Me Better (live at Koko 2008)

Y.A.S. – Institut Français 19/09/08

crises — Wed, 17 Jun 2009 06:00:09 +0000

La programació de l’edició del passat 2008 del festival BAM (Barcelona Acció Musical) la va obrir un concert que pràcticament passà desapercebut entre les nombroses propostes festives. A la Sala d’Espectacles de l’Institut Français de Barcelona actuava una desconeguda cantant libanesa afincada a París baix el nom de YAS. Al seu MySpace només hi havia un grapat de talls de 30 segons del que s’avançava era el projecte en solitari de la Yasmine Hamdan, ex-Soap Kills, sota la producció d’en Mirwais. Pel poc que havia escoltat, intuia que allò pagava la pena veure-ho i no anava errat. Es tractava del segon concert que oferia la Yasmine en solitari (el primer havia estat un petit recital uns mesos abans), la primera oportunitat d’escoltar els temes d’un disc, Arabology, que per fi va sortir a la venda el passat 8 de juny a França.

Després de l’intro instrumental, amb la qual també obre el disc, la Yasmine va sortir a un escenari completament a les fosques, només il·luminat per les projeccions que passaven pel fons. La combinació d’electrònica i àires àrabs, juntament amb els suggerents moviments de la Yasmine, creaven una atmòsfera captivadora. Caixes de ritme hipnòtiques, melodies sintètiques i la sonoritat d’una llengua com l’àrab marquen la forta personalitat d’un projecte que, en directe, promet i molt. Potser el moment més sorprenent de la nit fos escoltar sencera A Man, un tema composat amb la base musical del Die Mensch-Maschine dels Kraftwerk, fins i tot més que la versió del clàssic dels Bee Gees Stayin’ Alive amb la qual gairebé es van acomiadar abans dels bisos.

Nou mesos després d’aquella nit, YAS publica disc a la vegada que surten a la venda els esperats debuts de les reines del pop electrònic que han liderat el hype d’aquest 2009: Little Boots i La Roux.

Y.A.S.
Institut Français de Barcelona
18 de setembre de 2008

Wesh
Da
A Man
Coit Me
Fax
Oloulou
Gamil
Get it Right
Shouegi
Mahi
Stayin’ Alive
Yaspop
- – -
Azza

_________
Miratge #31
KRAFTWERK Die Mensch-Maschine

Cornelius – Summercase 2008

crises — Tue, 16 Jun 2009 06:00:20 +0000

Em considero un amant del Shibuya-kei des que vaig veure a l’Sputnik el video de la versió en anglès del Happy Sad dels Pizzicato Five (veure). Recordo que sobreimpressionat deia que pertanyia a la banda sonora de Prêt-a-Porter de Robert Alman, i em vaig afanyar a buscar el CD al Discoplay. Malhauradament, allà no hi era, però aquesta recerca d’informació d’un grup japonès del qual semblava que no hi havia res enlloc em va permetre descobrir, no només la Maki Nomiya, sinó un estil musical que m’ha acompanyat tot aquest temps. Fa 13 anys que vaig descobrir “a new stereophonic sound spectacular” i, d’ençà d’aquell dia, he anat incorporant altres artistes del Shibuya-kei a la meva discoteca: Kahimi Karie, Takako Minekawa o, fins i tot, el mateix Towa Tei. Quan el 1999 els Manic Street Preachers publicàren el senzill Tsunami, van oferir dues remescles d’un gust exquisit: una a càrrec dels Stereolab i l’altra a càrrec de Cornelius. Aquell nom em sonava, perquè també era l’autor de la remescla del Tender de Blur que havia sortit un mesos abans i que, fins i tot, m’agradava més que l’original. Aquell nom, Cornelius, va quedar gravat al meu cap fins que uns anys més tard em tornava a passar el mateix amb una remescla seva: m’agradava tant o més que l’original. En aquell cas es tractava del Heartbeat de Tahiti 80. Així com va ser que em vaig decidir a buscar alguna cosa seva i vaig trobar Wataridori 2 al Creative Commns CD. Això va ser tot just tornar del Japó, i encara em penedeixo de no haver-lo “conegut” abans. Quan l’any 2006 publicà Sensuous em vaig trobar amb un dels millors discos fets al Japó en molts d’anys.

Per això Cornelius va ser per a mi un dels màxims atractius de l’edició de 2007 del Festival de Música Avançada Sònar. Un any i poques setmanes més tard, el Keigo Oyamada i el seu grup repetia visita a Barcelona, aquest cop dintre del festival Summercase. Tots dos concerts van ser simètrics, potser un pèl més llarg el del Summercase, però amb un repertori amb la mateixa base on el disc Sensuous tenia tot el protagonisme. El directe del “The Cornelius Group”, com el Keigo fa dir al projecte, és d’aquelles coses que et deixen meravellat i totalment corprès: unes projeccions espectaculars acompanyen una interpretació impecable en tots i cadascun dels estils per on deambula Cornelius, des de l’indietrònica japonesa de Like a Rolling Stone, fins al hardcore de I Hate Hate, o el Shibuya-kei més pur de Fit Song o Star Fruits Surf Rider. La correcció i estatisme amb la qual interpreta el Keigo, sia al darrere de la guitarra o del theremin, només es trenca quan salta al públic amb el Kaoss pad a la mà, per a que nosaltres mateixos juguem al moment d’èxtasi col·lectiu de la nit.

Cornelius
18 de juliol de 2008
Summercase
Barcelona

Breezin’
Wataridori
Gum
Drop
Point of View Point
Count 5 or 6
I Hate Hate
Beep It
Like a Rolling Stone
Monkey
Star Fruits Surf Rider
Fit Song
E

_________
Miratge #30
CORNELIUS Wataridori