MIRATGES

L’autor

READ FULL STORY IN ENGLISH

BIO

Vaig nàixer l’any 1980 i la meva família fou la meva primera influència musical. Els meus primers records d’infància estan plens d’italo disco, new wave i grups tecnopop, i l’anomenat rock (i també pop) progressiu més comercial. Les primeres cintes que recordo que em van regalar eren bandes sonores de sèries d’anime dels 80 i dibuixos animats occidentals. Ara bé, el meu primer record d’un disc que m’agradés i que no fos per a nens és el Crises d’en Mike Oldfield, força estrany per a un marrec de 6 anys. Aquella curiosa combinació de temes pop, melodies etèries i paisatges onírics em va seduir tant com la versió electrònica que el Tomita Isao havia fet de l’obra mestra clàssica Arabesc #1, emprada com a sintonia del programa de televisió Planeta Imaginari. D’aquí un malnom que fa una dècada que utilitzo a Internet.

La integració social em va convertir en un fan del NWOBHM abans de fer els 10 anys, però fou el moviment grunge el primer al qual vaig voler formar part. A meitat dels 90, quan el grunge havia mort oficialment després que el Kurt Cobain ens deixés, dues coses van canviar el meu punt de vista musical. En primer lloc, vaig començar a documentar-me i investigar en la música dels 70 i 80, els gèneres musicals, biografies de grups i, a la vegada, a comprar discos de segona mà en vinil, singles i discos, que ja havien passat de moda. Menció apart mereix l’ajuda directa i indirecta del meu pare i els seus amplíssims coneixements de la música dels 60 i 70: sense ell no seria res. El segon fet fou l’explosió de l’anomenat Britpop, la qual va fer que m’adonés que la major part dels grups que m’agradaven eren britànics: benvinguts a l’era indie. Des d’aquell moment, estic obert a qualsevol tipus d’estil musical. Cada cop m’agradaven nous grups i la meva col·lecció de discos anava en augment. L’any 2009, encara em gasto massa calers en comprar discos, singles, vinils de segona mà, objectes de col·lectionista…

Veure en directe per primer cop Depeche Mode al Palau St Jordi quan tenia 17 anys fou el moment clau per la meva assignatura pendent: els concerts. La llista de grups que volia veure a l’escenari s’havia fet llarguíssima amb el pas del temps i visquent a Barcelona se m’obria l’oportunitat de veure els meus somnis fets realitat. Aquí hi ha una llista no del tot exhaustiva que inclou la majoria dels concerts i festivals als que he anat: més de 200 i pujant. A part de la música, sempre m’han entusiasmat els dissenyadors de les portades dels discos i els fotógrafs musicals. Des dels herois del post-punk com ara Kevin Cummins o Philippe Carly, fins al lúgubre Anton Corbijn, passant pel glamurós Nick Knight, clàssics com Trevor Key… o l’artista dels directes Xavi Mercadé.

Miratges és el meu intent personal per a mostrar aquests moments màgics que esdevenen als concerts. Colors, llums, mirades, actituds, energia… sentiments que la lent de la càmera captura per sempre. Gràcies per visitar aquest fotobloc. Estaré encantat de llegir els vostres comentaris.

crises

Barcelona, maig de 2009

La càmera ho fa tot

PERFIL (act. juny 2013)

  • 1996-1999 Col·laboració amb diversos fanzines i autoedició del fanzine Electric Souvenirs
  • 2000-2004 Edició i col·laboració amb fanzines electrònics
  • 2002-2003 Pràctiques a la delegació de l’Agència EFE a Barcelona
  • 2005 Col·laboració amb el magazin de tarda de Canal Català Estat de Xoc
  • 2005-2006 Edició del blog musical <sensaciones pop>
  • 2006 Col·laboració amb el programa de Ràdio Marina La qüestió espinosa
  • 2007-2009 Secció Això és pop al magazin de tarda d’Ona FM Miopia
  • 2009 Col·laboració amb la revista musical Rockzone
  • 2011 Col·laboració amb El País (POP ETC., Tentaciones)
  • 2012-2013 [pendent d'actualització]

Addendum (I): Per què Miratges?

Addendum (II): Els meus concerts favorits
(ordre cronològic, no de preferència; la llista pot variar depenent del dia)

  • Muse + JJ72 – Bikini, BCN, 2001
  • Soft Cell – Razzmatazz, BCN, 2001
  • Doves – Festival Internacional de Benicàssim, 2002
  • Manic Street Preachers – Wembley Arena, London, 2002
  • Underworld – Electraglide Festival, Tokyo, 2003
  • Muse – Nanba Hatch, Osaka, 2004
  • Radiohead – Makuhari Messe, Tokyo 2004
  • Garbage – Razzmatazz, BCN, 2005
  • New Order + The Cardigans – Summercase Festival, BCN, 2006
  • Sufjan Stevens – Teatre de l’Aliança del Poblenou, BCN, 2006
  • OMD – Olympia, Paris, 2007
  • Brett Anderson – Teatre de l’Aliança del Poblenou, BCN, 2007
  • Portishead – Primavera Sound 2008
  • Björk – Ola Festival, El Ejido, 2008
  • Death Cab For Cutie – Le Bataclan, Paris, 2008
  • Fever Ray – Sonar 2009
  • Ryuichi Sakamoto – Auditori, Girona, 2009
  • Depeche Mode – Royal Albert Hall, Londres 2010
  • Gary Numan – Primavera Sound 2010
  • Lykke Li – Paradiso, Amsterdam 2011
  • Destroyer – Bikini, BCN 2011
  • Manic Street Preachers – O2 Arena, Londres 2011
  • New Order – Sònar 2012
  • The Chameleons  Apolo 2013
  • Kraftwerk – Sònar 2013

Addendum (III): Concerts més esperats

  • Blur – Primavera Sound 2013
  • Kraftwerk – Sònar 2013
  • Orbital – Sònar 2009 + Primavera Sound 2010
  • Yellow Magic Orchestra
  • Yukihiro Takahashi

Categories