Aviat farà 10 anys que vaig veure actuar els Glaucs per primer cop a la sala Mariscal de l’Estartit. Aquella nit, el repertori l’obria Creep de Radiohead i amb ella, el Jofre i la resta del grup deixaven clares quines eres les seves preferències artístiques. Als 90, mentre la majoria dels grups que cantaven en català miraven cap al rock nord-americà, els Glaucs van ser els primers en portar els àires britànics al panorama musical de casa nostra. Simbènia va ser el primer disc en català que vaig admirar de dalt a baix, només cal mirar l’URL d’aquest blog. Els Glaucs ja fa uns quants anys que van plegar, i el seu vocalista i co-autor de la majoria de temes, en Jofre Bardagí té enllestit el que serà el seu segon disc en solitari, que precedirà a Jo faig cançons , disc català de l’any 2006 segons Ràdio 4.
Divendres passat la Sala B del Luz de Gas el Jofre va oferir un concert íntim i personal presentant alguns dels nous temes en directe, juntament amb clàssics de la seva carrera i algunes versions poc habituals en el seu repertori. Per escalfar, un tema dels Radiohead amb la guitarra acústica, True Love Waits . Continuo pensant que el Jofre és un frontman de mena, un d’aquells monstres que es menja l’escenari, ja sigui el de l’Abbey Road de Manresa o el Palau Sant Jordi. Per això em sol fer ràbia veure’l al darrera d’una guitarra o assegut al darrera del teclat. Ara bé, divendres passat, es notava que hi havia ganes de directe, perquè la posada en escena era molt inusual per a un concert seu en solitari: teclat, sintetitzador, bases pregrabades, assortiment de guitarres… tota una posada en escena digna del músic que és i a la qual se li perdonen els petits lapsus sense problema. Entre els temes nous personalment destaquen Ball de bastons i La paraula amor , cançons que, pel que va sonar al Luz de Gas, ens mostren a un Jofre menys cantautor (centrat en el missatge) i més artista (centrat en la composició en general), a la vegada que arriscat: ni aquests dos temes ni Maleït Houdini o Pis de dalt tenen un xic del toc màgic comercial que el Jofre sap afegir, com ara a Junts (que no va sonar), sinó que suposen interessants exploracions sonores més personals.
Els Glaucs van tornar a sonar amb la versió de l’emblemàtic Creus (i també alls bisos amb Ho tornaria a fer ) i precisament va ser un exGlauc, l’Alexandre Rexach, l’artista convidat del concert per a interpretar el single que promocional el seu debut en solitari Silencio (del disc Era tan joven cuando nací ), i també de nou als bisos per a fer el tema de moda del moment: Porto el Barça dins el meu cor . Cal destacar també Direm que som molt especials , la versió en català (original del tema, per cert) de l’Algo especial de NUT, el projecte en castellà de gairebé tots els Glaucs, i la versió del tema dels Smashing Pumpkins 1979 .
Sincerament, crec que és la nit del canvi i on he vist al Jofre més sincer i proper que mai. Espero amb ganes el seu nou disc que ens va prometre que sortiria al setembre.
Jofre Bardagí
15 de maig de 2009
Luz de Gas, Sala B
True Love Waits
El temps ajuda tant
Ball de bastons
Ho he escrit per tu
Pis de dalt
Creus
Mala cara
Hi ha coses que no oblides mai
Maleït Houdini
Silencio
Direm que som molt especials
1979
La paraula amor
Maleït cor
Everything
- – -
Porto el Barça dins el meu cor
Ho tornaria a fer
Jo faig cançons
Etiquetes: 2009, alexandre rexach, barcelona, glaucs, jofre bardagi, luz de gas