Puc afirmar sense cap mena de dubte que els quatre primers discos d’OMD estan entre els millors discos del pop electrònic de la història, sinó els millors. Tant Architecture & Morality com Dazzle Ships són dues joies d’un grup que, malgrat pertànyer al context històric de la new wave, sempre es va mantenir al marge: al principi per a bé, i després no tant. El seu debut discogràfic, Electricity, va ser, juntament amb All Night Party de A Certain Ratio, el primer senzill que publicà la mítica Factory Records, la discogràfica d’en Tony Wilson descobridor dels Joy Division.
L’any passat vaig desplaçar-me a Londres per a veure el darrer concert de la gira britànica OMD 78|08 30th Anniversary Tour al Roundhouse de Camden Town. L’any anterior ja els havia vist fins en cinc ocasions (Liverpool, París, Colònia, Utrecht i Barcelona) però no em podia perdre el que podriem dir que és el meu grup favorit.
El Roundhouse és un lloc estrany per a fer concerts. Es tracta d’un teatre però de planta circular i sense seients a platea; més aviat sembla un colisseu. Patia molt per l’acústica però tot dubte es va esvaïr quan vaig escoltar els teloners, China Crisis, uns vells amics d’OMD de l’altra riba del Mersey, els quals van repassar els seus èxits en 40 minuts.
La gira d’OMD seriva per a celebrar el seu 30è aniversari i tambè pel 25è de Dazzle Ships, el disc amb el qual van venir per primer cop de gira a Barcelona l’any 1983 al Pavelló d’Esports del Joventut de Badalona. Precisament per això la primera part del concert va incloure alguns clàssics oblidats del seu repertori a finals dels 80 i durant els 90, com ara Genetic Engineering o Radio Waves. L’Andy McCluskey, vocalista del grup, és plenament conscient que el fans més fidels s’estimen més l’època inicial del grup, per això dues joies de la nit van ser Stanlow (l’emblemàtica cançó dedicada a la refineria de petroli) i Statues, un tema que recull l’essència dels primers anys d’Orchestral Manoeuvres in the Dark i amb la qual van retre homenatge el seu amic recentment desaparegut Ian Curtis. Després de l’èxtasi al qual vam arribar amb Statues (durant la qual es va produir un silenci sepulcral com fa temps que no recordo a un concert) algú va demanar entre el públic The Misunderstanding (també inclosa al disc Organisation) però, per la resposta obtinguda de l’escenari, potser era demanar massa. La resta del repertori la van formar un bon grapat de temes del seu disc més famós, Architecture & Morality i una recopilació potser massa heterogènia de singles publicats al llarg de la seva carrera. Als bisos, com va dir l’Andy, “del primer single, al darrer”: Electricity y Walking on the Milky Way (encara que, tècnicament, el darrer va ser Universal). En línies generals, un dels millors concerts que he vist mai del grup en directe.
A la foto, l’Andy McCluskey amb la guitarra interpretant Ingenieria genètica (amb robot dancing inclòs!).
Orchestral Manoeuvres in the Dark
7 d’octubre de 2008
Roundhouse
Londres
Dazzle Ships
Stanlow
Genetic Engineering
Messages
Tesla Girls
Radio Waves
Forever (Live & Die)
If You Leave
She’s Leaving
Souvenir
Joan of Arc
Maid of Orleans
Statues
Talking Loud & Clear
Dream of Me
Pandora’s Box
Locomotion
Sailing on the Seven Seas
Enola Gay
- – -
Walking on the Milky Way
Electricity
_________
Miratge #22
OMD Statues
Etiquetes: 2008, londres, omd, orchestral manoeuvres in the dark, roundhouse