Una trentena de persones omplien l’íntima sala badalonina La Sargantana per a veure la Maria Coma en directe en aquesta gira inicial de presentació del seu disc debut, en la qual l’acompanyen el Jordi Lanuza al baix i el Pau Vallvé a la bateria i percussions. Escenari reduït, però una qualitat artística sobre seu contrastada i posada en pràctica. A la dolça i melodiosa veu de la Maria se li ha d’afegir la seva polidesa al teclat, la perfecció del baix del Jordi i la magistral percussió del Pau, la qual destaca especialment a Mil orelles, la cançó amb la qual van començar el concert, i a Plom.

De l’intimisme d’indietrònica orgànica de Segons fins al dream pop de Sempre present. Sempre amb la mateixa pulcritud i elegància sonora que es pot escoltar al Linòleum, el qual van repassar de dalt a baix. Fins i tot hi va haver lloc per a dues versions: primer, Unravel de Björk, el qual s’hi escau perfectament al seu repertori malgrat la timidesa que s’entreveia, i Bridges and Balloons de la Joanna Newsom. Potser el punt culminant pel que fa a l’expressió artística l’assoleix amb Placenta, amb la qual la Maria i el Pau desenvolupen a la perfecció els seus respectius papers.

Amb el minut i escaig que dura Bigarrat la Maria es transforma en la gata que porta dins: toca el seu Nord amb uns moviments felins que ens fan creure veritablement que al davant tenim una parenta llunyana (i més subtil) de l’entranyable Berlioz, l’aristogat.  Precisament és Gat la cançó amb la qual s’acomiadaven, per tornar després amb Ninones, una tendra cançó de bressol en la qual dialoguen el xilofon i el teclat en una indònia metàfora que va més enllà de l’estrictament musical.

Recomano l’assistència a qualsevol dels concerts ja anunciats, des d’aquesta mateixa nit telonejant el Patrick Watson a Bikini fins les dues nits seguides, 10 i 11 de desembre, a l’Heliogàbal. Més informació: www.myspace.com/mariacoma

Maria Coma

29 de novembre de 2009
La Sargantana
Badalona

Mil orelles
Ramats de pomes
Segons
Cel salat
Bigarrat
Dormint
Unravel
Placenta
Bridges and Balloons
Plom
Pobre desig
- – -
Matèria gris / Sempre present
Gat
- – -
Ninones

_________

Miratge #47
BJÖRK Unravel

Dissabte a a la nit, al parc Ca l’Arnús de Badalona, dintre de les Festes de Maig de la ciutat, en Pascal acompanyat d’una Bel Canto Orchestra amb els Don Simon y Telefunken entre els seus membres va oferir un concert com ens té acostumats: gairebé dues hores de màgia 100% Comelade. Un repertori composat fonamentalment per temes clàssics com ara Le Fakir de la Chapelle, L’argot de soroll, Domisoladore o les mediàtiques Sense el ressó del dring i Love Too Soon, però també un bon grapat de versions, com ara el Perquè vull d’Ovidi Montllor, I Can’t Control Myself i Sheena is a Punk Rocker dels Ramones, o l’Egyptian Reggae de Jonathan Richman & The Modern Lovers, i fins i tot el poema musicat d’Octavio Paz Blanco.

Aquest era el tercer cop que veia en Pascal (el primer va ser al Palau de la Música l’any 2006 i el segon al Teatre de Perpinyà l’any passat) i el primer sense l’Enric Cassasses recitant, i he de reconèixer que el centre d’atenció, indubtablement, és el Pep Pascual i la seva col·lecció de joguets i instruments impossibles, com ara la tetera d’aquesta foto.

Pascal Comelade i la Bel Canto Orchestra
16 de maig de 2009
Parc de Ca l’Arnús
Badalona

Freaks
I Can’t Control Myself
Pim pam pum al concepte
Le fakir de la chapelle
Le soir du grand soir
Perquè vull
Sheena is a punk rocker
Nº6
Bolero cubiste
L’argot del soroll
L’enterrament de les sardines
Domisoladore
Sense el ressó del dring
Russian roulette
Si
Gegène
Egyptian reggae
Blanco
- – -
Love Too Soon
To be ornette to be

_________
Miratge #17
Jonathan Richman & The Modern Lovers Egyptian Reggae