Després del seu prometedor debut amb Verses of Comfort Assurance and Salvation i de l’èxit a nivell independent de The Bird of Music, Au Revoir Simone han continuat amb la seva essència musical que les ha caracteritzat des del principi, la seva combinació d’electrònica casolana, melodies pop que les allunyen del lo-fi i veus càlides capaces de feminitzar els freds sintetitzadors. Precisament són els temes de Still Night, Still Light els que estan més presents al repertori d’aquesta gira.

All Or Nothing obria la nit, un tema que ja varen presentar al concert del Sidecar de l’any passat quan estava acabat de fer. Des de les primeres notes ARS deixen clar que els únics elements pregrabats que porten al directe són les percussions electròniques que la Heather va llençant durant l’actuació: tota la resta de sintetitzadors (Nord Lead, Casio, Alesis, Univox…) són tocats en directe, fins i tot les parts més ràpides, frenètiques o repetitives. Dintre de l’electrònica, per mandra i comoditat dels mateixos artistes, es tendeix a portar una bona part de les cançons pregrabades i a interpretar una part molt reduïda en directe: ARS, en canvi, executa tot en temps real, com s’ha fet de tota la vida, amb els encerts i petites errades que, evidentment, queden més que perdonades. Sad Song ja arrencava les primeres ovacions, tant durant la seva interpretació com al final; ovacions que van augmentar amb una cançó que està destinada a convertir-se en una favorita dels directes, Anywhere You Looked, amb una Annie entregadíssima. Per a Shadows el grup oferí una estampa inèdita: l’Erika deixava de banda els teclats per a tocar durant tot el tema el baix, l’únic instrument (juntament amb la pandereta) no electrònic.

Stay Golden i Through the Backyards foren els únics temes rescatats del primer disc d’un concert cada cop més intens que es tancaria amb la tètrica Knight of Wands, la qual també havien tocat l’any passat al Sidecar, però que al BeCool va sonar molt més rodona i en tota la seva grandesa. Els bisos, que inicialment només havien de ser dos temes, es basarien en The Bird of Music: després de The Lucky One i a petitició popular, ARS van tancar la nit amb una vibrant Dark Halls en la qual van intercalar Night Majestic, demostrant que, encara que la seva música implica més complexitat que tocar les cordes d’una guitarra, són capaces d’improvisar una versió tan divertida i ballable com aquesta (bona part del mèrit el va tenir l’Annie, tot s’ha de dir).

Quan vaig entrevistar el grup per primer cop fa dos anys als camerinos del Razzmatazz em van comentar que anaven aprenent poc a poc, experimentant i obrint-se a noves sonoritats. Sincerament, en aquell moment patia per si la seva empremta es desfiguraria, per si això suposaria la pèrdua de la seva identitat… però m’equivocava: Au Revoir Simone s’han convertit per mèrtis propis en una de les millors formacions de pop electrònic dels darrers anys, a l’estudi i en directe.

Au Revoir Simone
14 de juliol de 2009
BeCool
Barcelona

All Or Nothing
Sad Song
Another Likely Story
Anywhere You Looked
Shadows
Stay Golden
Through the Backyards
Trace a Line
Lark
Tell Me
Knight of Wands
- – -
The Lucky One
Dark Halls / Night Majestic

_________

Miratge #37
AU REVOIR SIMONE Anywhere You Looked

Anorak
6 de març de 2009
BeCool
Barcelona

_________
Miratge #33
STYROFOAM Bright Red Helmet

La posada en escena de Tujiko Noriko no pot ser més minimalista: ella tot sola a l’escenari, amb un micro i el seu MacBook Pro. La música que enregistra al seu estudi de París és complexa, plena de samples i sonoritats tant analògiques com digitals, la qual cosa faria inviable un concert en el cas que volguès portar tot l’equip per tocar en directe. Per això amb el portàtil d’Apple en té prou per llançar en temps real diferents pistes i sons samplejats, els quals acompanya amb la seva veu. L’any passat va haver gairebé d’improvisar amb un vell iBook prestat després que s’haguès espatllat el seu ordinador.

En l’evolució musical de la Noriko, les seves sonoritats s’han tornat cada cop més fosques: en directe, cada tema va precedit d’una introducció inquietant i caòtica, evocant fins i tot els inferns cibernètics japonesos que hem vist a Serial Experiments Lain o Texhnolyze. També defuig dels temes més “accessibles” o que ratllen el pop, com ara Girl Meets Boy o Narita Made. En canvi, entre el repertori de la nit van predominar temes més recents, com ara Let Me See Your Face o Spot, del seu darrer disc en solitari fins al moment, Solo. Apart de la concessió als seus seguidors més fidels amb una nova versió del clàssic White Film, el moment més vibrant de la nit va ser l’intens Hyouga, del disc U. Amb la mesurada expressivitat i l’estatisme de la Noriko a l’escenari, amb els seus comptats somriures còmplices aconsegueix acabar de transmetre el que la barrera lingüística del japonès impedeix al públic local. Per tancar la nit, i després de pensar-s’ho dos cops, estrena d’un tema nou descrit per la mateixa artista com “barata de fer”… divertida confusió donat que en japonès es fa servir la mateixa paraula per fer al·lusió a una cosa “barata” i una cosa “fàcil” (??). Com va matisar després, evidentment, es referia a fàcil i, fins i tot, “naïf”, com si l’haguès composat una noia de 15 anys. La cançó, menys densa i fosca que les anteriors i més neta sonorament, com un retorn als orígens. Parlant amb la Noriko després del concert em va confessar que la va composar després d’haver-se comprat un Casio de segona mà i que li semblava tan senzilla que li feia vergonya interpretar-la en directe. Un curiós i divertit fi per a un concert que vam gaudir mig centenar de persones i escaig.

Tujiko Noriko
11 de juny de 2009
BeCool
Barcelona

_________
Miratge #28
TUJIKO NORIKO White Film

Directe més indie que trònic dintre de la gira A Thousand Words. De fet, la clau més electrònica de la nit la van posar els teloners Anorak.

_________
Miratge #13
STYROFOAM A Thousand Words